Actualització - Per tu retorno

He actualitzat una entrada de fa temps.

La podeu veure aquí.

Cop de puny

Seguim trobant errades. Avui a la pàgina web del club de cultura TR3SC.

Enferme... què?

Quina vergonya!

L'auca que explica l'homosexualitat

Per veure l'auca entreu aquí.

La festa dels morts

Sentiu com retruny la terra?

Els morts ens parlen

de venjança.

Sentiu com gemega la terra?

Els morts estan de festa!

Reunim-nos tots i cridem ben alt

els cants de llibertat.

Correu que els morts ja vénen.

Agafeu les garlandes i les trompetes.

Que sonin totes les campanes!

Balleu, balleu!

que les bruixes ens acompanyin

en el ritual dels ancestres

i el mort mai no trobi

descans

ni pau

ni llum

ni victòria;

només mort.

[Que no descansis en pau, Don dinosaure mutant]

Raquel Riba i Raja, 16 de gener de 2012

Et beso un mugró

Et beso un mugró

mentre m'abraona la teva presència.

M'encanta la teva olor.

Vull menjar-me-la lentament,

saborejant

cada petita onada de record.

No hi ha feres a la teva pell:

fas olor a tendresa.

Més aviat hi ha petxines o estrelles marines.

La salabror m'endinsa

al plec de la teva engonal

i a l'aixella.

No hi ha esguard més calent

que les valls del teu cos.

Tinc una urgència de flaire

i així que t'inspiro

el meu jo es relaxa.

Vull viure en la teva olor.

Raquel Riba i Raja, 31 d'agost de 2011

Seguim: errades en català

Avui una altra imatge d'una pàgina web d'un laboratori.

En trobeu més dels que hi ha encerclats?

Errades en català

Hola a tothom!

Aquest nou any tinc el propòsit d'obrir una nova secció que fa massa temps que em ronda pel cap. Fa molt que fent el dia a dia em trobo amb errors lingüístics enormes en català d'aquells que et fan mal als ulls i al cor, perquè penses: si no cuidem nosaltres el nostre idioma, qui ho farà?

Així que, amb aquesta filosofia, fa setmanes que cada vegada que xoco contra alguna errada la fotografio.

Us asseguro que, malauradament, aquesta secció tindrà molta vida.

Si no us voleu perdre el mal que li fem a la nostra llengua, seguiu Errades en català!

Per començar us presento una pàgina web d'un laboratori d'anàlisis. (Cliqueu sobre la imatge per veure-la bé.)

Ja sents el mal d'ulls? Doncs ja pots preparar el col·liri per la següent entrada!

Preguntes

Tu entens la mort?

Així doncs,

tampoc entens la vida.


Raquel Riba i Raja
18 de novembre de 2011

Veinte años

Abans d'un examen cal relaxar-se. Així que tots a respirar fons amb la Sílvia i el Cástor.



Aprofito per dir que aquest divendres hi ha un concert molt especial de la Sílvia Pérez Cruz al Coliseum de Barcelona. Ens trobem allà!

Darrere la ratlla

No vaig poder mirar enrere
al passar la ratlla,
però tenia el pressentiment
de milers de persones a l'esquena.
El Sol baix del capvespre
i tot el cos del vent a la cara
em van portar l'inici
de la mort en vida.

Tot quedava lluny i tot era passat:
la família, els amics, la terra...
No ens quedava res,
només dúiem el present
i un sac vell amb quatre records de casa.

Contra més passes fèiem
més fang ens colgava la pena
i ens omplia tanta enyorança
que els ulls no ens veien.

Érem tants i estàvem tan sols...
només la pàtria ens acompanyava
i l'olor de la presència de casa
-la de la mare i la del pare-;
d'aquella infantesa ara tan llunyana.


Raquel Riba i Raja

20 de setembre de 2011

Pare meu

La primera vegada que vaig anar a un concert de la Sílvia Pérez Cruz va cantar un poema de Maria Cabrera que em va emocionar. Es diu Pare meu.

A l'endemà el vaig buscar pel youtube, però només vaig trobar un video amb mal so. Avui he trobat aquesta preciositat.

Gaudiu-les -la cançó, la lletra i ella- i emocioneu-vos.

Adiskideen ihesa - Fuga de amigos

A principis d'agost vam estar a Donostia i com a record vaig voler comprar algun llibre de poesia basca traduït al castellà.
Aconseguir-ho no va ser fàcil, sembla ser que els treballadors de la llibreria especialitzada en llibres en èuscar no saben què venen! I tot i que la dona passés de nosaltres, com que som ben tossuts, vam aconseguir tenir a les mans 5 o 6 llibres d'aquest tipus.

Hi ha diferents editorials que tenen llibres en format bilingüe, però n'hi ha una que tria els textos i els separa en 3 nivells (fàcil, mitjà i alt) i ho fa per tal d'apropar l'èuscar a tothom. D'aquesta editorial tenien uns quants llibres, però no sabia quin triar perquè evidentment! no tenia ni idea de qui els havia escrit. Al final vaig decidir llegir per sobre alguns poemes de cada, a l'atzar.

I el guanyador va ser Mailu Isila / Martillo Silencioso de Juan Kruz Igerabide i la traducció està feta per ell mateix.

Fa una estona he llegit un poema seu que m'ha semblat colpidor i us vull escriure el fragment que m'ha agradat més. El poema es diu Adiskideen ihesa - Fuga de amigos.


Adiskide izan zaituztedanok:
ez naiz zuetako bakar batez damutzen,
ezta irainka urrundu zitzaidanaz ere.
Adiskideen ihesak euriaren antza du;
ezezagun eta ustekabean gertatzen da,
lurraren zirrikituetan behera desagertzen;
pikotxaz eta palaz zuloa egin behar da,
non edo han osinik edo ur poxirik
geratu den ikusteko.



Amigos de otros tiempos:
no me arrepiento de ninguno de vosotros,
ni de aquél que se alejó lanzando improperios.
La fuga de los amigos se asemeja a la lluvia:
ocurre inesperadamente, con desconcierto,
y se escurre por las grietas de la tierra.
Es preciso cavar con pico y pala
para comprobar si quedan restos de
charcos o de humedad por algún lado.

Aquests ulls

Aquests ulls des d'on brollen

les il·lusions trencades

i s'esmicolen els somnis més desitjats.

Ja no hi ha espurnes llampegant

sobre els meus llavis tristos

i les papallones fa temps que van emigrar.

Són mans petites i plenes d'enganys.

Raquel Riba i Raja

31 de juliol de 2011

Qui vindrà?

foto by Raquel Riba i Raja


Qui vindrà a buscar-nos
quan el temps se'ns tiri a sobre?

Quan el defalliment arribi
i els passos ensopeguin
pel pes de la pols sobre la pell,
ens cauran de les mans els crits.

Pensarosos i profundament afeblits
escorrerem el suc dels núvols
amb les mans.

Qui vindrà a buscar-nos
quan el temps emmudeixi el temps?

No vindrà ningú. Hi serem nosaltres.


Raquel Riba i Raja
27 juliol 2011

Raquel 1 - DGT 0: fi del partit

Per fi ja ho puc dir: ja tinc el carnet de conduir!

Després de 2 anys d'estar apuntada a l'autoescola i de 44 hores circulant per Barcelona i rodalies puc dir que sí: sóc dona i m'he tret el carnet a la primera i, ATENCIÓ, sense fer cap error!

La veritat és que l'examen em va anar molt bé. Zona superpija (Pedralbes): des de la zona d'examen l'examinadora em va fer baixar fins la Diagonal i d'allà a la ronda. Tornant de nou per Diagonal i cap a la zona d'examen a deixar el cotxe.

Això sí, vaig tenir un moment crític: la sortida que havia d'agafar estava més a prop del que em pensava i vaig entrar massa ràpid. Per sort vaig controlar el cotxe sense cap problema, però quina reducció de velocitat!
Per no dir que, tornat per la Diagonal, dos taxistes gairebé arriben a les mans al costat del meu cotxe, mentre esperàvem que el semàfor es posés verd...

Un examen molt entretingut. xD

Ara entro en el món de les persones que tenim carnet i no el podem utilitzar perquè no hi ha cotxe esperant-nos, així que estic buscant un cotxe de segona mà. Si algú en sap d'algun que m'ho faci saber, si us plau.

Com em va dir el meu professor: tens carnet -o llicència per matar, com li agrada dir a ell- però NO saps conduir! Ara arriba l'aprenentatge.

Endavant, doncs!

Corrandes d'exili

Vaig conèixer aquest gran poema gràcies a la versió musical que en va fer l'Ovidi Montllor.




Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart (Joan Oliver)

Estat d'absència

Em pesa als ulls un estat d'absència.
Les parpelles em cauen pausades
per la suavitat desplegada del teu ventre.

Quan la llum ha entrat
i ens hem trobat amb l'escalfor i la suor de la nit
els petons se'ns han desfet a les mans.
A l'instant hem sentit la necessitat a la pell
i ens hem estimat amb la tendresa dels matins.

Ara, ben sola, em recorren pels braços
totes les carícies passades
i em cau als muscles l'enyorança
feixuga de la teva presència.

Desitjaria tenir-te a la falda
per sadollar-me lentament
de tots els teus nèctars
i nedar alliberada per les calmes
d'entre els teus pits.

I t'enyoro tant que em falta l'aire
i els peus cansats se m'ancoren en terra
i quedo fixada.

Amb ulls orbs miro endins
i t'abraço tota la nit.


Raquel Riba i Raja, 9-10 d'abril de 2011

Barcelona decideix

Aquest matí m'he llevat ben d'hora per anar a dir la meva a la Consulta sobre la Independència i he estat la vuitena a l'escola on vaig fer primària.

Pel que fa a la independència de Catalunya no ens podem adormir!

Estic emocionada, no hi ha paraules!

Tant sí com no, aneu a votar. És importantíssim que fem saber a tothom què pensem i què volem.

Que passeu un gran diumenge.

//*//

El pas del Pug

Avui fa un any que et vivim sense viure't.

Estimada DGT

Estimada DGT,

Saps que no m'agrades perquè ets incomprensible i sempre t'embranques d'una manera que em fa perdre la calma i m'ataca els nervis. La nostra relació ja fa 6 mesos que dura i fins ara no he trobat la manera de perdre't de vista, però ahir vaig aconseguir fer un pas més: després de passar 30 min intentant entendre les teves frases buides de poesia i art i que te'm riguessis a la cara al preguntar-me coses banals, vaig creure que la nostra relació s'acabaria en sec. Punt i final.
En part em fotia perquè amb tu tot són peles i t'agrada escanyar el personal tant com pots, però pensar que podria perdre't de vista encara que fos perdent l'assalt, em reconfortava una mica. I em vaig equivocar. Al vespre vaig rebre una trucada que m'informava que jo havia guanyat la primera batalla.

Així que t'informo, estimada DGT, que guanyaré la guerra per molts cotxes que hagi de ratllar i abonyegar.

Les carreteres catalanes aviat tindran un nou perill al volant.

He dit.

Raquel

Dia de la dona

Aquest dissabte 12 de març es realitzarà un acte pel dia de la dona a la pl. Comas (Les Corts)

Hi haurà novetats respecte els anys anteriors i us puc assegurar que encara serà millor!

Començarem amb una tabalada conjunta de les entitats de percussió del barri, per animar a tothom a venir a la plaça a gaudir i a celebrar un dia com aquest. A mida que aneu arribant, podreu començar els tallers que hi trobareu: us donarem a conèixer dones que han tingut un paper important en la societat i que, tot i la importància que tenen, no sempre són recordades com mereixerien. De segur que quedeu meravellats per alguna d'aquestes dones, i és per aquest motiu que us donarem la possibilitat de fer-vos una xapa amb la seva cara!

Per agafar forces pel que vindrà tot seguit, què millor que gaudir amb els aromes d'una bona xocolatada amb melindros?

Gaudiu d'aquest gust dolcet, animant-vos a pujar a l'escenari per dir la vostra. Què us passa pel cap en un dia com aquest? Coneixíeu les dones que us presentem?

Tindreu al vostre abast tot d'escrits que podreu triar i remenar per llegir-los. També podeu portar els vostres de casa!

Volem que us expresseu i que pugueu dir en veu alta allò que tingueu ganes de dir.

Entre paraula i paraula fruïrem d'unes actuacions molt especials preparades carinyosament pels joves del barri. I per no deixar indiferents les nostres ànimes gaudirem dels cants del gospel!

En acabat, els nostres percussionistes faran l'últim crit al cel per tal que mai més les veus de les dones quedin silenciades.

Us hi esperem!

Dissabte 12 de març

17:00h

plaça Comas

L3 Les Corts

Sense senyal

Aquest matí la primera notícia que he sentit ha estat aquesta.

Jo també m'uneixo a la protesta.

Allò de sempre

Fins fa uns minuts no he pogut escoltar la roda de premsa que l'entrenador del Girona, Raul Agné, va fer a Osca després del partit del passat cap de setmana.

Per qui no sàpiga què va passar:

Els periodistes li fan preguntes en castellà i ell les respon. Un periodista català li fa una pregunta en català i la comença a respondre en català. Periodistes locals el tallen perquè respongui en castellà. Agné diu tranquil·lament que aquesta la respondrà en català i a ells ja els respondrà en castellà "cap problema", però això no els satifà: pretenen que les respongui totes només en castellà. Vist això Agné decideix suspendre la roda de premsa.

M'agradaria destacar el "No da igual, no!" Diu tantes coses amb 4 mots...

Ho podeu veure a continuació:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3368670

Des del meu petit raconet a internet vull i necessito donar suport a Agné perquè n'estic farta d'aquestes tonteries. Molt. I m'irrita que no ens vulguin deixar expressar com ens dóna la gana.

També vull donar-li les gràcies. Desitjo que mica en mica tots fem veure al món els nostres drets.

Després de veure les imatges, què és el primer que us ha passat pel cap?

La patata fregida

Avui és Sant Valentí i com que no conec a cap Valentí, no hi ha cap motiu de celebració.

Punt i final.



P.S: I això pels més empalagosos: mi corazón palpita como una patata frita.

He mirat aquesta terra (II)

A finals del 2009 vam tenir el gran plaer de poder anar a veure l'obra de teatre El jardí dels cinc arbres. Una adaptació dels textos de Salvador Espriu per Joan Ollé.

Entre els actors i actrius meravellosos que hi actuaven també hi havia la gran cantant catalana Sílvia Pérez Cruz. Cantava poemes que s'havien musicat per artistes com Raimon o Marina Rossell. La crítica aquí i aquí.

Va ser tan corprenedor que hi vam anar dues vegades. I sempre hem dit: el que donaríem per tenir les cançons enregistrades per poder escoltar-les a cada instant.

Doncs bé, avui i per casualitat, he trobat un video al youtube on la Sílvia acompanyada per Toti Soler ens canta una de les cançons que va cantar a l'obra: He mirat aquesta terra.

Gaudiu i deixeu-vos emportar per aquesta veu que emociona.

Una feinada

Fa dies que penso d'escriure aquesta entrada al bloc. Potser moltes de vosaltres em podreu entendre...

La veritat és que ja fa anys que em trobo, almenys una vegada a l'any, amb una situació incòmoda que sovint em fa estressar i, si l'època de l'any i els llums que m'enfoquen ho permeten, suar.

Es tracta del moment d'emprovar-me els sostenidors quan he de triar quin compro. Els nois no crec que hi entengueu massa de cordar-ne -de ben segur que teniu més fal·lera per descordar-ne-, però nosaltres, les noies, en general crec que en aquest aspecte tenim la mà trencada.

Però què passa quan just al costat dels gafets o les gafetes hi ha cosides 2 o 3 etiquetes d'uns quants centímetres de llarg, tot tapant-los? I si a més d'aquestes etiquetes en penja una altra d'aquestes, de cartró amb el preu i la marca? I si al costat de tot això trobem la peça magnètica antirobatoris?
Doncs bé, el resultat és una complicada estratègia circense per aconseguir introduir els gafets a les gafetes.

Però la història no acaba aquí! No, no! I si just en el moment d'emprovar i mirar-te i remirar-te marxa la llum a la botiga? Ah!!!! Aleshores ja has begut oli perquè no pots veure absolutament res de res. (sort de la llum dels mòbils)

Doncs tot això és el que em va passar fa uns dies a una botiga de roba interior del Portal de l'Àngel.

La situació va ser molt còmica i totes la vam prendre amb bon humor -quin remei-. Això és veritat, però va ser del tot surrealista. Van ser imatges perfectes per càmeres ocultes i L'APM.

Desconec completament si la persona que ha dissenyat la col·locació de les etiquetes en els sostenidors és home o dona, però jo i des d'aquí li demano, per favor, que revisi la feina feta per agilitzar força el pas pels emprovadors i perquè mai més haguem de fer filigranes ni sortir contracturades quan toca comprar sostenidors nous.

Moltes gràcies.

Naturalment químic

Ahir, després de dinar, vaig anar a passejar per airejar-me una mica després de massa dies tancada a casa estudiant.

Quan surto m'agrada fixar-me en el que m'envolta i sovint trobo coses curioses.

Ahir em vaig fixar en un cartell d'una fruiteria i he tingut la necessitat de compartir el contingut amb vosaltres.

El cartell era de cartró, escrit a mà, i estava a sobre de les mandaries. Hi deia: MANDARINES NATURALS.

Com sempre que apareix la paraula NATURAL en alguna botiga, la Raquel s'enfada o pensa que ja està bé de tanta tonteria amb la paraula dels nassos. Li passa el mateix amb ORGÀNIC o QUÍMIC o BIOLÒGIC.

Per culpa del màrqueting i la mala utilització que es fa d'aquestes paraules, les persones tenen conceptes totalment erronis del que els envolta. Personalment, estic totalment en contra d'utilitzar QUÍMIC, per exemple, per dir que una cosa és dolentíssima i que millor que no la compris no fos cas que en sortissis perjudicat. En canvi, si utilitzem la paraula NATURAL significa que allò és boníssim per la teva salut i que és el que has de comprar i, a més a més, no té ni una engruna de res QUÍMIC.

Així, la mala utilització d'aquestes paraules ha fet creure a molta gent que NATURAL és el contrari de QUÍMIC. PERO SENYORS/ES!!! QUAN S'ADONARAN QUE TOT ALLÒ QUE ENS ENVOLTA ÉS QUÍMIC? TOT EL QUE ÉS NATURAL ÉS QUÍMIC I NO PER AIXÒ HA DE SER MILLOR O PITJOR!

El dia que tothom sàpiga que TOT és química, seré la persona més feliç del món.

Mentrestant, seguiré fent carotes quan vegi els anuncis de la tele i els cartellets de les botigues.

Ah! Per cert, les úniques mandarines que he vist mai no-naturals són les de decoració i que jo sàpiga no es mengen. No sé si vosaltres heu comprat mai unes mandarines comestibles que no siguin naturals. Si és així, feu-m'ho saber!


Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Bo és poetar

I si comencem l'any amb poesia? Per variar una mica, és clar! :P

Bo és poetar
sobre les carícies de la teva ànima
deixant anar el meu desig
per tota la teva pell estesa,
i solcar mots impossibles al teu cos.

Embelleixo els camins amb la saliva
que em sorgeix del profund interior
com l’elixir que engrana les nostres vides.

Bo és poetitzar la poesia
que veig fluir entre les teves mans
quan els estels ens baixen el plaer de la llum
i la fem esclatar amb la carn dels llavis.

I, ara que sento com neixen les paraules del ventre,
m’embolcallo de l’aroma fresc de l’origen
i t’esquitxo amb lletres mullades
per inscriure’t a la pell la realitat de l’existència.


Raquel Riba i Raja, 2 i 3 de desembre de 2010

De viva voz

Antología personal. De viva voz.

Aquest és el títol del cd que vam demanar als Reis Mags d'Orient i que ens han portat!

És una tria dels poemes de la Gioconda Belli llegits per ella. Ja us podeu imaginar que és tota una delícia!

També ens han portat la seva última novel·la: El país de las mujeres, que espero començar ben aviat.

Espero que els Reis us hagin portat tot el que desitjàveu.

:)

Aquesta remor

Només ell podia descriure una situació com aquella d'aquesta manera.
Per què en aquests moments giro el cap cap al passat i em brollen del subconsient les paraules d'aquest poema?

Vaig conèixer aquests mots per la versió que va fer el grup català Brams. No l'he trobada al youtube. Si la podeu aconseguir per alguna altra via, us la recomano.

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol

Algún amor que no mate

Demà a les 21:00h es farà l'obra de teatre Algún amor que no mate a l'auditori del Casal de Joves de Les Corts en motiu de la setmana contra la violència de gènere.

Aquesta obra està basada en el segon llibre de la Trilogía de la huida de Dulce Chacón que porta per nom el mateix que l'obra.

Fa un temps ja la van representar i degut a l'èxit que va tenir hem cregut convenient donar la possibilitat a tothom de tornar-la a veure o, per aquells que no l'hagin vist, poder gaudir-la.

És una obra emocionat i colpidora que fa reflexionar i et commou per dins i per fora.

No us la perdeu!

Dimarts 30 de novembre

21:00h

Casal de Joves de Les Corts
c/Dolors Masferrer, 33-35

L3 (verda) Les Corts

Paraules contra la violència de gènere

Demà tornem a fer l'acte en contra la violència de gènere. Primer veurem uns curts i reflexionarem sobre el que hem vist, i després, com ja és habitual en aquest dia, obrirem el micro perquè tothom qui vulgui pugi a dir la seva.

Deixarem textos en una taula perquè en pugueu triar tants com vulgueu. També podeu venir a cantar o a tocar algun instrument, o simplement, a deixar constància que heu passat per allà.

Qualsevulla cosa és bona per dir PROU A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Recordeu:

Dijous 25 de novembre de 2010

20:30h

Casal de Joves de Les Corts
C/ Dolors Masferrer, 33-35

Parada de metro: Les Corts L3(verda)

Guanyadora!

El Casal de Joves de Les Corts cada any fa un concurs de postals després de l'estiu. Aquest any l'única condició era que la postal comencés dient "Querido Casal". Ja us podeu imaginar que ens coneixem entre tots i la gràcia és fer coses junts.

Tant el Natxo com jo vam presentar tres postals cadascú de fotos de les vacances i vam preparar els textos conjuntament. Doncs bé, aquest dijous es va fer el recompte final de vots (la votació era lliure i es votava per separat la foto i el text) i el text guanyador va ser un dels tres que vaig presentar!

Em sembla que és la primera vegada qua guanyo alguna cosa i realment fa molta il·lusió (encara que no hi fos en el moment de l'entrega de premis!)

El premi va ser una llibreta amb les tapes grises de "pell de cocodril" (són de plàstic!).

Aquí teniu la postal:

foto by Natxo Barrau

Querido Casal,

Ens volen treure el foc, l’aigua, la terra i la identitat! Però abans hauran de vessar la nostra sang.

Hasta la victoria siempre!

Bon estiu.

Raquel

L'estrall

Esgarrapa'm ben fort
si us plau.
Esgarrapa'm fins que sagni la ferida.

Mossega'm la carn.
Vull sentir la teva ràbia a la pell
i dins dels ossos.

Fueteja'm amb tot el teu dolor
i queda't lliure de patiment.

Buida sobre meu
tot el que et capfica
i en acabat, ben junts,
sentirem la llibertat de les ànimes
i ens besarem plens de moixaines;
veurem que la roda segueix girant,
i estarem junts.

Però, sobretot, no oblidis mai
que has de compartir amb mi
la sang, la nafra i l'estrall.


Raquel Riba i Raja, 27 d'octubre de 2010

L'amor mor a cada instant

Només tu ho podràs entendre...


Si et dic que el meu amor és etern,
t'enganyo.
No em creguis cap paraula infinita
que et pugui fer creure
que el que sento per tu mai no canviarà.

Has de saber que sóc incapaç d'estimar-te per sempre;
que els meus sentiments no seran iguals quan passi el temps.
És molt important que entenguis
que només les persones que, amb el cap ben alt,
podem afirmar que l'amor etern no existeix,
som les úniques que sentim purament.

No.
El que sento per tu no viurà massa més.
Sé que a cada instant i per sort nostra,
l'amor mor.

Cada moment que passa
noto com s'acaba el que em fas sentir
i després torna a renéixer
encès, potser, per la teva mirada sincera
o el tacte suau de la teva pell.

Em reenamoro una i altra vegada
empesa pel desig vehement
i sé, per sobre de tot,
que el més gran gaudi
és estimar-te ara més a cada instant.

Quina sort poder afirmar convençuts
que res no aturarà aquest refer constant
i podrem ser Nosaltres per sempre més.


Raquel Riba i Raja, matinada de l'11 d'octubre de 2010

Quan tothom s'allunya de tu...

Quan tothom s'allunya de tu,
fuges cap al teu interior;
ben lluny de tu mateix
cercant el no-res que et fa ésser.

Mentre busques les paraules per definir-te
el teu cos esgarrapa l'aire
per no dissoldre's en una mar de vent.

Raquel Riba i Raja, 6 d'octubre de 2010

Coses d'animals

Ahir al matí la meva mare em va comunicar que havíem d'anar d'enterrament: un dels dos cargols que teníem a la peixera s'havia tirat a l'estil puenting i se l'havia trobat de bon matí a terra.

Per sort, no el va aixafar -de miracle!- i el va tornar a la peixera per si hi havia alguna possibilitat que encara fos viu.

Durant tot el dia vam estar dient: pobre cargol, pobre. Fins i tot es van fer hipòtesis del per què havia saltat. Alguns deien que era perquè s'havia espantat al veure la meva cara enganxada a la peixera, d'altres que s'havia enamorat de mi i volia venir a buscar-me i un final, que volia ser el protagonisme d'aquell poema meu on mor un cargol.

La veritat no la vam saber, però quan ja teníem coll avall que el nostre cargol més excursionista ja no treuria mai més el cap, cap al vespre ens va dir que

NO ESTABA MUERTO ESTABA TOMANDO EL AIRE!

I s'ha passat tota la nit amunt i avall i ara reposa feliçment enganxat al vidre de la peixera.

Dolor de dolor

Visc sobre columnes d’aigua
que em fan caure a cada instant.
M’ofego amb la meva pròpia existència.
Solidificar i caure estrepitosament.

Em sento tan fràgil
que desitjaria estar esmicolant-me,
trencant-me, polvoritzant-me
i passar a ser un no-ser.

Qui entent aquesta solitud
plena de silencis?

El meu cos flagelat pel dolor
esmuny les últimes engrunes de lucidesa.
Després tot ja estarà llest:
Soledat.
Solitud.

Ni plorar ja em calma
i tots els meus punys fermats
desfiguren aquesta ànima
cada vegada més esquinçada.

El dolor es detecta tard
i no és fàcil d’acceptar
-molt menys de vèncer-,
però tant és perquè en aquesta vida
tothom mor per algun mal.

[i a cada instant més petita em faig…]



Raquel Riba i Raja, 22 de setembre de 2010

Tengo

Tengo en mis ovarios
semillas,
poemas sin empezar,
llantos y risas congelados.

Quisiera poder visitar
esos enormes almacenes
diminutos,
conocer los hijos
que nunca tendré;
pedirles perdón
a través de la sangre.


Gioconda Belli

I demà, tal vegada...

foto by Raquel Riba i Raja

Què en queda de tantes paraules escrites?
Dels somnis cridats al vent
i de les mirades dormides enmig la nit?
Penso en els dies que passen sense adonar-me’n,
en els núvols que passen sense deixar rastre
i en les petges invisibles al temps.
Em pregunto quant val tot el que m’envolta
-si és que hi ha valor al meu voltant-.

Els raigs de llum no parlen i, en canvi,
avui la claror em desperta els sentits.
Al primer corrent d’aire fred
tot el meu cos es prepara pels llamps d’hivern.
Fora fulles que m’amaguen.
Vull restar immòbil i sentir.
Sentir
com se m’eriça la pell quan m’envoltes
i deixar caure les parpelles en un moment infinit.

Sóc viva pel fred i la pell;
per les sensacions que no sé ni d’on vénen
-i ni em molesto a conèixer-ne l’origen-.
però, tal vegada, això no duri per sempre.
Tan sols resta fruir de cada instant,
saber gaudir cada instant
perquè demà qui sap si cap aire
mourà lentament els meus cabells.

Ja no sentiré el frec de les fulles caient ingràvides
de les branques altíssimes dels arbres més vells.
I no veuré com s’aturen a terra
pausades per la infinita i inclement
fi de totes les coses.

Un dia ja no em preguntaré el perquè de les coses
i ningú no pensarà que m’agradava buscar
el perquè de les coses.
I en aquell precís instant
ja no hi haurà res.

Les paraules mortes se les endú el vent.


Raquel Riba i Raja, 19 de setembre de 2010

A la universitat en Català

Us animo a entrar a la pàgina següent i adherir-vos-hi. Si podeu aconseguir les postals per enviar-les i fer pressió, molt millor!

Per un ensenyament digne i en Català!

http://www.alauniversitatencatala.cat


Reivindicacions

Vull

1. Poder rebre l’ensenyament de tots els graus íntegrament en català.

2. Més oferta de postgraus i màsters oficials en català.

3. Que tot el professorat que s'incorpori a les universitats conegui suficientment la llengua catalana.

4. Que s’anunciï i es respecti la llengua de la docència.

5. Poder fer els exàmens, les pràctiques i els treballs en català.

6. Que hi hagi un reconeixement oficial de la recerca feta en català.

7. Disposar de bibliografia específica en català.

8. Que l’estudiantat de mobilitat i intercanvi conegui el català.

9. Que totes les universitats elaborin un reglament d'usos lingüístics
i el compleixin.

10. Que les i els futurs professionals siguin competents en llengua catalana.


Hi tinc dret!

Sant Jordi i el Drac

Us vull explicar i ensenyar el regal que vaig rebre ahir.

Era un regal esperadíssim ja que des del 5 d’agost el Natxo m’anava dient:

- Ui quina sorpresa, ui quina sorpresa... Ja veuràs quan arribi, ja!

I jo cada dia estava més nerviosa per aquest regal que no arribava mai i que servia per recordar els nostres 2 primers anys junts.

Com podeu veure a les imatges és un conte que explica la llegenda de Sant Jordi i el Drac, però si us hi fixeu bé us adonareu que el cavaller és un pèl peculiar, no trobeu? Sí! És la caricatura del Natxo! I la princesa és una caricatura meva, tot i que no hi trobem gaire semblança i es diu Raquel, tal i com explica el conte.

El regal ha trigat tant perquè va enxampar a la impremta de vacances (ja sabeu, l’agost) i els dissenyadors van tenir problemes tècnics amb les fotos que el Natxo els va enviar perquè poguessin dibuixar-nos, però finalment ja ha arribat!

Penso que és un regal molt original. Poder formar part d’un conte i que t’hi vegis representat és meravellós. Un llibre únic, sens dubte.

Pel que m’ha explicat el Natxo i he pogut veure, es tracta d’un estudi que es dedica al disseny en molts àmbits. Un d’ells és els contes. Tenen uns quants contes, coneguts per tothom, que pots encarregar per caricaturitzar. En principi, la majoria són per nens, però tant el Sant Jordi i el Drac, com la llegenda de les quatre barres, els fan per adults.

Si us interessa us deixo la pàgina web on podreu trobar més informació. Es diu Estudi Xevidom, i la pàgina web és www.xevidom.com

A mi m’ha encantat, i a vosaltres?

Gràcies, Natxo! No tinc paraules. Com pot ser que et superis sempre tant? :) ELUFPA

Busca'm les cicatrius

Deltebre, agost 2010

foto by Raquel Riba i Raja.

Fes el camí de les meves cicatrius
per buscar-me enmig la tempesta.
Tinc les ferides ben obertes
per salar-les amb les teves llàgrimes.

Afila les ungles i arrenca'm totes les crostes.
La nafra sagna descontrolada.

Cada punt cosit sobre la pell
m'inclina més a esperar-me.
Degoten fils llarguíssims
d'una agonia lenta i compassada.

Busca'm les cicatrius, una a una,
amb els llavis de les teves mans
fins que em trobis ancorada
als batecs del meu dolor.

Raquel Riba i Raja, 5 de setembre de 2010

Així, sempre

foto by Natxo Barrau

amb tot el cos al cap dels dits

per no perdre'm, si puc,

ni un sol instant de vida.

Miquel Martí i Pol

Al fons, les teves palmes
ben obertes,
delicades com l'escuma del teu bes.

A poc a poc te les beso i acaricio
amb tota la pell del cos
a les puntes dels dits.
Tot el cos als dits,
perquè em puguis sentir completa
amb un lleu moviment d'esperit.

Ressegueixo cada línia
amb la saliva que s'escampa
pel teu braç defallit.

Respires.

Per dins sóc una mar en calma
de sentiment viu.

Et llepo el braç amb les dents
i se t'eriça la pell tèbia
mentre una veu xiuxiueja:
"Així, sempre. Vale?"

Si us plau.


Raquel Riba i Raja, 29 i 30 d'agost de 2010

2 anys de Nosaltres

Gràcies per tot. :) ^^


Enmig la llum fosca
tanco els ulls fermament
per interioritzar la teva respiració
i respirar del teu aire.
La llum vermella
em fa cercar-te
sota la roba extasiada de festa.
Et recorro tot una vegada
i una altra
i m’acaricio amb la teva pell.
El teu cos extens
pintat de llum verda i groga
em recorda els prats de blat,
fugitius cap al cel,
per on jugava de petita.
Aquelles espigues gegants
m’envoltaven amb seguretat
com ho fan ara els teus braços.
La llum canviant
dibuixa pinzellades de màgia
sobre el teu ésser infinit
de plaers insabuts.
T’estimo a cada besada
i cerco la teva deu
per sadollar-me de la teva vida.
Anheles plaentment
el gaudi que s’escapa pels meus llavis
mentre la llengua àvida
endevina els teus desitjos més profunds
i els realitza sota una onada,
desfermada i punyent,
de sons allibertats
que criden amb veus de llibertat.
Ja sento els rius
recorrent la contrada
per cercar la mar
i deixar-ho tot amarat de calma.
Fluïm lentament i acompasada
per unir-nos en un intent
de fer-nos un sol cos compacte.
Posem límits per a definir-nos
i arribem a l’infinit
agafats i somrient
plenament conscients de la nostra existència,
convençuts que cada escomesa
ens fa més gran el goig d’estimar,
que és el plaer de viure.

Raquel Riba, 9 de maig de 2010

Posseït

(en un color diferent el fragment que m'encanta)


Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t’has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t’excites, te me’n vas darrera
un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.

Gabriel Ferrater
Les dones i els dies

Desconsol sense tu

Enyoro el teu somriure
i l’olor del teu cos
però, en canvi, ets tant en mi
que et visc sense viure’t.

Tot és molt estrany.
Visc pendent del moment
de tornar-te a veure.
Sé que el proper instant
apareixeràs content
i ens abraçarem.

El temps pot ser tan relatiu...

Tot ho faig per tu
-que no hi ets-
i encadeno els records
per disfressar-me de Nosaltres.

Dins meu no hi ha buit possible
perquè tu vius a cada racó.
M’il·lumino amb la teva essència
i ploro amb desconsol sense tu.


Raquel Riba i Raja 13 de juliol de 2010

Jo hi vaig ser

Quantes vegades hauré sentit dir a les persones de l'edat dels meus pares jo hi vaig ser amb un orgull immens?

Doncs bé, jo també podré dir als meus fills que hi vaig ser. Per desgràcia, és clar, m'ha tocat ser-hi. Tant de bo ja hagués hagut prou amb una vegada, però es veu que no. Queda ben clar que l'opresor segueix sent el mateix, i que mentre hi hagi persones a dalt de tot que vetllin per la unitat d'una farsa, les coses no canviaran i seguirem per sempre de bracet del nostre torturador per parar l'altra galta quan faci falta.

Deixeu-me dubtar que a la pràctica serveixi de massa el milió i mig de persones que ahir vam dir JA N'HI HA PROU! Sí, va ser tot un èxit, etc etc, però els qui manen seguiran sent els mateixos i seguiran vetllant perquè el seu cul segueixi en el seu lloc de treball. No oblidem que les eleccions estan aquí al costat. Però no ens enganyem, no crec que aquest sigui el motiu pel qual no lluitin pels nostres drets com a poble i com a nació. Sempre hi ha massa interessos per totes les parts i això fa que es parli molt i no es faci res. Només cal veure la que van liar pel lema de la manifestació. Vergonyós és poc. Si per la cosa més absurda hi ha tants problemes, no m'estranya que cada vegada anem més enrere.
I sí, SOM UNA NACIÓ. Que quedi ben clar. No ho diem pas nosaltres perquè ens ve de gust, sinó perquè la història així ho demostra.

Just el dia abans de la manifestació va sortir la lletra petita de la sentència. Mentre l'escoltava se'm regirava tot per dins. Semblen paraules tretes d'una altra època. Es torna a demostrar que amb paraules i anant de bona persona pel món no solucionarem res. És trist que l'única sortida possible sigui "trencar la unitat d'Espanya" a la força. Però ja és ben cert el que es diu: la llibertat no es demana, es pren. Perquè com a poble tenim el dret de triar el nostre futur i de decidir per nosaltres mateixos cap a on volem anar. I ningú de fora no hauria de poder privar-nos d'aquesta llibertat.

M'agradarà veure com acaba tot això i, sobretot, què faran els polítics que ens representen per aconseguir el que és nostre. Recordeu que l'Estatut va ser triat pel poble català i cap TC (que per mi de constitucional no té res) pot impedir que es porti a terme el que un poble ha triat democràticament i legitima.

Per què sempre hi ha algú que diu l'última i mai no som nosaltres?

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans

Des de l’Institut d’Estudis Catalans ens arriba aquesta declaració.
Extret d'aquí.

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans
a propòsit de la Sentència del Tribunal Constitucional
sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya

L’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia nacional de les ciències i les humanitats, entén que és políticament insòlit i inadmissible que el Tribunal Constitucional s’atorgui el dret de decidir sobre la constitucionalitat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya menyspreant la decisió del poble de Catalunya, el qual, en plebiscitar l’Estatut, li va conferir un caràcter constituent per al territori de Catalunya.

Altrament, l’Institut d’Estudis Catalans considera que la Sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut, pel que fa al concepte de nació, el tractament i l’abast de l’oficialitat de la llengua catalana, del dret civil de Catalunya i dels drets històrics i lingüístics del poble de Catalunya, entre altres qüestions, vulnera greument la voluntat popular expressada en referèndum. Aquesta resolució posa de manifest un retrocés democràtic que es pot traduir en conseqüències inacceptables per al desenvolupament de la vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya.

Catalunya, com a poble mil·lenari, s’ha reconegut com una nació i, per tant, és
subjecte de drets col·lectius establerts internacionalment (Carta de les Nacions Unides i pactes internacionals dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides) i té el dret inalienable, previ a la Constitució espanyola, de configurar l’àmbit jurídic de la seva llengua i la seva cultura, la seva economia o la seva societat.

Sens perjudici d’analitzar més a fons el contingut íntegre de la Sentència del Tribunal Constitucional pel que fa a altres àmbits, com ara el dret, l’economia, determinades competències i símbols nacionals, l’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia de la llengua catalana, rebutja qualsevol acte que limiti l’eficàcia dels drets lingüístics individuals i col·lectius i rebaixi l’ús preferent que el català, com a llengua oficial i pròpia, ha de tenir davant de totes les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics.

L’Institut d’Estudis Catalans expressa el seu rebuig més enèrgic davant la resolució del Tribunal Constitucional, que desnaturalitza l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i crida la ciutadania a defensar cívicament i amb tota la fermesa el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur.

Barcelona, 30 de juny de 2010

Colga'm, vent, sepulta'm

Oh, colga'm, vent, sepulta'm!
Els meus parents no han arribat.
Damunt meu el vespre errabund
i l'alè de la terra en calma.

Igual que tu, era jo lliure,
i allò que més volia era viure.
I mira't bé el meu fred cadàver, vent,
ningú m'ajuntarà les mans.

Fes que la negra ferida es tanqui
de la vespral fosca a l'empara,
i a la blavosa boira ordena-li
que salms llegeixi damunt meu.

Per tal que pugui retirar-me, sola,
fàcilment cap al darrer son,
amb l'esvelt càrex remoreja, clama
per la primavera, la meva primavera.

Anna Akhmàtova, desembre de 1909, Kíev.

Traducció de Jaume Creus

Errades en Català

Ja fa temps que tinc pensat començar una nova secció en aquest bloc.
La veritat és que és prou interessant com per fer un bloc només d'aquest tema, però per mandra i comoditat el faré des d'aquest.

La temàtica és ben clara: errades ortogràfiques en Català. Ja fa massa temps que veig errades importants a cartells, rètols, bosses, llibres, televisió, premsa, etc. Més d'una vegada m'he vist obligada a fer fotos per poder ensenyar-ho o presentar una queixa formal, ja que la majoria de vegades no és un particular d'un establiment que escriu el rètol, sinó que és l'ajuntament de la ciutat o poble. Encara no he presentat cap queixa, però crec que ho hauria (hauríem) de fer.

Sóc conscient que jo mateixa cometo errades, però si una cosa faig cada dia és buscar tot allò que em crea dubtes. Penso i crec fermament, que la llengua pròpia s'ha de cuidar i mimar, i una de les maneres és aprendre-la dia a dia. Per a mi és un plaer descobrir paraules i expressions noves. Personalment m'emprenya que la gent descuidi el seu idioma i no li doni ni una mica d'importància. Evidentment tothom té les seves prioritats a la vida, però tots necessitem comunicar-nos i és lamentable que molts joves d'avui en dia no sàpiguen escriure bé (no vull parlar dels grans perquè tots sabem de quina època venim i que, per desgràcia, la majoria de persones de 50-60 anys no van tenir la sort d'aprendre el Català a les escoles).

Així que aquest nou apartat és una crítica als catalans i a les institucions que descuren el seu idioma. També desitjo que serveixi com a aprenentatge a aquelles persones que per motius x no hagin pogut aprendre l'idioma com cal.

Avui us presento un panell informatiu que hi ha a la plaça Tetuan en direcció Badalona en motiu de les obres del Passeig de Sant Joan.



L'error està a la paraula Tetuán. En Català les paraules agudes -com Tetuan- s'accentuen si acaben en

-vocal
-en, in
- vocal + s

Així que la paraula Tetuan no ha de dur accent.

Al veure la foto se m'ha despertat un dubte: És Arc de Triomf o Arc DEL Triomf? Jo sempre he dit i sentit Arc DE Triomf.

Hores bruixes

De sobte m'he oblidat de tot.

El so dels petards es tornava silenci.
Un silenci buit i opac.

Com pot ser tan incolor un pensament?

Podia tocar el límit amb els dits
i seguir sense creure el que era.

Tot això cal, realment?

Diuen que avui he de sortir
per espantar les bruixes.

Les que em guien?

La incertesa sí que fa por.
Pobres bruixes...

Avui sortiré a espantar els dubtes.
I demà, renaixeré.


Raquel Riba

Per tu retorno d'un exili vell

Maria Mercè Marçal va escriure el poema Per tu retorno d'un exili vell que podem escoltar de la veu de Marina Rossell al cd 14 poemes 14 cançons, amb 14 poemes de la poetessa musicats.

Aquesta és una de les cançons que més m'agraden del cd.
I al llegir lentament el poema t'adones de tota la riquesa que ens va deixar la Marçal. Una delícia i meravella.


Per tu retorno d'un exili vell
com si tornés d'enlloc. I alhora et sé
terra natal, antiga claror meva,
i l'indret on la culpa es feia carn.

Retorno en tu, per tu, a l'espai cec
d'on vaig fugir sense poder oblidar;
desig sense remei, ferida arrel
arrapada, clavada cos endins.

Per tu retorno d'un exili vell,
refugi contra tu, des d'on trair
la primera abraçada i on triar,
des de l'enyor, l'escanyall d'unes mans.

Retorno en tu, per tu, al vell jutjat
sense horari ni nom, fosa en la pell
dels teus camins que em coneixen la pell,
closa en els ulls que ja gosen fitar
el teu esguard, com si tornés d'enlloc.

Maria Mercè Marçal

Actualització 19 de febrer de 2012:

He trobat la cançó al youtube. Espero que us agradi.

Trapezista

Em gronxo sobre les paraules
que mai no vaig arribar a dir-te
-perquè no les sabia-.
Ara que ja no te les podré dir mai
em surten ben clares i les escric.
La teva mort
-sí, ets mort. Mort-
em va deixar adolorida
fins al punt de no aprendre a sobreviure.
Ara encara m'arrossego pels racons
buscant els teus llavis
per robar-te els petons.
He deixat de gronxar-me
i ara sóc trapezista.
Des d'aquí, l'abisme és infinit.
Jo sóc ben alt i tu,
tu toques de peus a terra i em mires.
Estiro els braços per tocar-te
i abraçar-te una última vegada,
però no t'esforces per tenir-me.
El pitjor és viure entre els dos móns:
viure o morir; o tu.
Sempre seràs la meva única opció.
Si tu és la mort,
que se m'emporti al capvespre
per començar la nit junts.
I tornarem a entortolligar-nos
mentre ens desfem a carícies
i ens mirem amb la intensitat d'una vida.
Serem morts i serem feliços
perquè estarem junts fins l'eternitat.

Raquel Riba i Raja, 2 de juny de 2010

Somnis

foto per Raquel Riba i Raja

Fa una estona he somniat que escrivia això:

Puc restar així

sense que cap mot pertorbi l'aire d'aquesta habitació

i només sentir el gust agredolç

de les teves palmes.

Raquel Riba, 30 de maig de 2010

És la primera vegada que sóc capaç de recordar el que he somniat amb tanta claredat. Curiós.

Versots

A la foto, el Natxo cremant el ceptrot. Foto pel Joan Andreu Ramis

Dissabte passat vam celebrar el 16è aniversari de la colla Diables de Les Corts. En motiu d'aquesta celebració vam escriure els versots que trobareu a continuació.

Aquí hi trobareu una crònica on podreu escoltar a membres de la colla explicant com s'organitza i es viu un acte com aquest. També podreu gaudir d'una part dels versots a la veu del Natxo.

Versots Diables de Les Corts 2010

Benvinguts a Les Corts, cabronasses i cabronassos.
A celebrar el 16è aniversari us hem convidat,
ara us explicarem quatre coses que ens toquen els nassos
i veureu com el barri en surt ben cremat !

Des que els del districte han canviat
tot el casal està regirat,
fins la direcció han usurpat
per un trist sobre mal tancat.

I és que no només sabem fer foc i tocar els tabals,
sinó que els diables som multifuncionals:
toquem, cremem
i el dia de la dona reivindiquem.

Si una cosa hem demostrat
és que els nostres espectacles ningú prohibirà.
No juguis amb el gran satanàs
i si vols foc, el tindràs!

Estem farts de demanar permís
per menjar la nostra part del pastís.
No ens infleu més els collons
que amb tabals i forques us farem la guerra a tots !

I del nostre batlle què en direu,
que és un pensador?
Una nova Diagonal mamareu
perquè els polítics són uns dictadors!

Gràcies per venir a la nostra festa brutal
malgrat ens hagués agradat fer una bacanal.
Com que tenim un temps una mica esquimal
farem de Les Corts un barri infernal.

Que cremi Les Corts !

L'embaràs o La infanticida

foto per Raquel Riba i Raja

Avui sento com neix un plor al centre de l'estómac.
Sento com s'apodera, a poc a poc, de tot l'espai.
Va creixent dins meu mentre els òrgans s'aixafen
s'aixafen i s'assequen com panses,
i jo vaig omplint-me de crits feréstecs i silenciosos.

Estic embarassada de llàgrimes cristal·litzades
que a cada moviment se'm claven com espines.
Vull tallar el cordó umbilical que em lliga a aquest patiment
i deslliurar-me per sempre d'aquesta angoixa.

Aquest vespre quan sigui ben plena
sentiré com em puja pel coll una massa espessa
i després d'uns moviments poc assajats
donaré a llum a aquest plor que em turmenta
i el deixaré morir.

Raquel Riba i Raja, 17 de Maig de 2010

El so de la mirada

foto per Raquel Riba i Raja

Recordo aquell dia
que després de dinar
vaig tenir la necessitat d'estirar-me.
Em vaig adormir profundament
i tu no gosaves despertar-me.
Al cap d'una hora,
vas entrar a la teva habitació
i, assegut al llit,
te'm vas quedar mirant fixament i tendra
com si aquella imatge relaxada
s'hagués de fondre en qualsevol moment.
Potser perquè vaig sentir la teva mirada
al cap de poc vaig obrir els ulls
i et vaig trobar en la foscor observant-me
amb una cara d'amor i dolçor
difícil d'explicar.
En aquell moment et vaig estimar encara més
-si és possible-
i una pau interior se'm va escampar pel cos
per saber que sempre tindria la sort
de tenir-te cuidant-me i vivint-me
fins quan jo no hi fos del tot.

Raquel Riba i Raja, 12 de maig de 2010

L'exiliat

foto per Raquel Riba i Raja

M'imagino els llargs exilis de tantíssima gent, fora de casa, lluny de tot i el més greu, amb la incertesa de saber si tornaràs mai a veure els teus, la teva casa. Com a la foto, per molt fosc que veiem el camí, sempre trobarem una sortida clara. Només ho hem de provar -fins a l'infinit.

Així que pugui tornaré, germans,

perquè de fet us enyoro.

Ara visc a l'exili i tafanejo

tots els llibres.

No pot ser que el camí

s'hagi esborrat per sempre.

És dur de viure sol

i sempre em dic

que no hem de pensar en la mort,

que no hem de voler pensar en la mort,

per tal que mai no arribem a disfressar-nos

amb un hàbit de discreta resignació.

L'esperança és el do dels qui sofreixen.

Miquel Martí i Pol

La follia m'enterbolia els sentits

foto per Raquel Riba i Raja

La follia m’enterbolia els sentits
com la daga que sega les vides.
Els ocells lliures queien morts
des dels arbres que es removien per dintre.
Els camps de blat, infinits, arribaven al Sol
que els colgava de la llum d’heretgies.
I em devorava, com animal perdut,
per la saba dels carrers sense sortida.


Raquel Riba i Raja, 5 de maig de 2010

Deixa la parla

foto per Raquel Riba i Raja

El teu conhort

no m'apaivaga el dolor.

Però els teus ulls glaucs,

finíssims, d'extrema tendresa,

em lliuren del patiment acumulat.

La teva mirada és la claror

per on veig els horitzons embellits.

Deixa la parla i mira'm

i omple'm l'ànima

del confort de les paraules

que et neixen del fons cristal·lí.

Raquel Riba i Raja, 5 de maig de 2010

Tot té un gest de retorn

foto per Raquel Riba i Raja

Tot té un gest de retorn quan parlo d'estimar-te

i em fa ressò la pluja i la mar tan llunyana.

D'aigua recent les mans i els ulls i tot. Voldria

purificar el silenci amb un sol gest i ungir

secretament de llum els horitzons més íntims.

Llavors fóra el poema; i un enfilall de coses

no sabudes encara: gavines i silenci,

i els teus ulls i silenci, i la tarda, concreta,

pensant-se novament en tot, i jo i l'espai

en una desigual recerca de colomes,

i el prodigi només pressentit del teu cos

fet vent i tarda i llum a les mans tremoloses.

Miquel Martí i Pol

Sant Jordi

Bonic dia de Sant Jordi. Gràcies per entendre tan bé els encàrrecs del cavaller. :) A les fotos falta la rosa que em va regalar el Natxo. Encara no he tingut temps de fer-li el book!

Llegeixo versos
als pètals d’una rosa...

Acluco els ulls i inspiro
la immensitat
d’un sentiment de poble
i d’identitat.

I penso
com en sóc d’afortunada
per ser dona i catalana
i estar tan ben arrelada
a la terra del meu país,

que m’esclata cofoi
a totes les contrades
i gaudeix feliç
de la pàtria encomanada.


Raquel Riba i Raja, 23 d’abril de 2010

Em sento tendra

Em sento tendra.
La remor dels dies càlids
amb les teves paraules.
Visc vestida dels batecs,
incontrolables,
de l’esfera del Nosaltres.
Tenyeixo el vent
amb l’escuma dels besos
que s’escapen per les mans.

Raquel Riba i Raja, 21 de març de 2010

Cap cot

Tinc les mans plenes de llàgrimes
i un profund sentiment de pèrdua.
Sóc cap cot i plor viu.
Tinc els ulls de vidre entelat
que regalima records.
El pols al front m’espetega
i em pressiona els ulls.
Tot està cobert d’un tel d’aigua
i no diferencio record de realitat.
Les imatges que em surten
estan tan vives i mortes com jo.
Els sanglots no em deixen sentir
que la vida dóna voltes
i jo les he de fer amb ella.
Sóc un riu de futures rialles,
una mar de tristor somorta;
foscor, pèrdua, plor i pena.

Raquel Riba, 6 d’abril de 2010

Som mort

foto per Raquel Riba i Raja

Som mort.
Des del moment
de ser un cúmul de cèl·lules,
quan encara no som,
fins que naixem,
ens creem per destruir-nos.
Després, tot està pensat
per deixar d’existir.

La vida tan sols és
el camí que ens porta a la fi.

Raquel Riba, 6 d’Abril 2010

Fins sempre, Pug

Raquel, tinc gana, tinc gana, tinc gana. Falta molt per sopar?

No ho veig clar això de la neu...

...però si tinc set l'hauré de trepitjar...

Recordo el primer moment.
Eres una boleta de pèl blanc
amb taquetes marrons a la panxa.
I les primeres preguntes:
-Quan sigui gran encara les tindrà?
Recordo 15 anys d’aprenentatge.
Has estat la millor escola
dels valors que molts no entendran mai.
Recordo els jocs, la muntanya, la casa.
La teva cara i la teva mirada fixa
mentre menjava iogurts.
La teva afició per passar
per sota les cames mentre dinàvem
amb la consegüent raspatllada de pantalons
que ja eren una capa blanca
que tant costarà de marxar.
Recordo com em prenies el pèl
perquè t’obrís el terrat
i com m’ha agradat sempre
deixar-me’l prendre.
Que tant era si estava estudiant
o mirant la tele,
si tu volies carícies
només et calia fer aquella carona tendra.
Recordo les llargues converses
que només entenia jo.
De fet, puc dir que he viscut sempre amb tu.
15 anys dels 21 que tinc,
per això era com si fossis
el meu germà petit.
I amb això penso que ja està tot dit.
Ara que has tancat el cercle
només puc recordar-te i somriure
per haver viscut amb tanta alegria
i saber que sempre et portaré amb mi
perquè ets el gos de la meva vida.
Gràcies, Pug.


Raquel Riba, 6 abril 2010

Pasqua i els padrins

És normal que quan diem qui és el meu padrí (que em porta 4 anys) tothom pensi que estem prenent el pèl, però no és així. Després de molts anys sense que el meu padrí de bateig oficial faci la seva feina i no en sàpiga absolutament res, ara fa dos anys vaig triar jo soleta qui volia que fos el meu padrí i vaig triar l'Aleix, que era el meu padrí de foc(dins la colla de diables).
Per sort ell va estar encantat des del primer moment(no crec que oblidem el moment que li vaig preguntar si volia fer-me de padrí de mona) i al mateix dia vam fer un bateig simbòlic en una piscina de L'Estartit oficiat pel Natxo.

Penso que tinc molta sort d'haver pogut triar el meu padrí ja que és d'aquelles coses que ja et vénen assignades des que neixes, com el nom. Qui millor que tu per saber qui vols?

Ja que dilluns és dilluns de Pasqua i que per motius tècnics no podíem esperar tants dies, ahir va arribar la mona de la mà del padrinet. A més a més, va venir acompanyada del segon llibre de la saga Els fills de la Terra: La vall dels cavalls. El primer llibre també me'l va regalar ell pel meu aniversari i vist l'èxit que ha tingut -realment és boníssim!- el segon havia d'arribar. Així potser arriben tots... :P

La mona està boníssima! De pa de pessic amb melmelada de maduixa i cobertura de xocolata amb fideus de colors. OH! llàstima que s'acabi...

Em va fer moltíssima il·lusió! Moltes gràcies per tot. :)

P.S: el que vaig prometre, ho faré: no començaré el llibre fins que acabi exàmens parcials... (per què ho hauria de dir? jo...)