dimarts, 27 d’abril del 2010

Tot té un gest de retorn

foto per Raquel Riba i Raja



Tot té un gest de retorn quan parlo d'estimar-te
i em fa ressò la pluja i la mar tan llunyana.

D'aigua recent les mans i els ulls i tot. Voldria
purificar el silenci amb un sol gest i ungir
secretament de llum els horitzons més íntims.

Llavors fóra el poema; i un enfilall de coses
no sabudes encara: gavines i silenci,
i els teus ulls i silenci, i la tarda, concreta,
pensant-se novament en tot, i jo i l'espai
en una desigual recerca de colomes,
i el prodigi només pressentit del teu cos
fet vent i tarda i llum a les mans tremoloses.

Miquel Martí i Pol

divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi

Bonic dia de Sant Jordi. Gràcies per entendre tan bé els encàrrecs del cavaller. :) A les fotos falta la rosa que em va regalar el Natxo. Encara no he tingut temps de fer-li el book!




Llegeixo versos
als pètals d’una rosa...

Acluco els ulls i inspiro
la immensitat
d’un sentiment de poble
i d’identitat.

I penso
com en sóc d’afortunada
per ser dona i catalana
i estar tan ben arrelada
a la terra del meu país,

que m’esclata cofoi
a totes les contrades
i gaudeix feliç
de la pàtria encomanada.


Raquel Riba i Raja, 23 d’abril de 2010

dimarts, 20 d’abril del 2010

Em sento tendra


Em sento tendra.
La remor dels dies càlids
amb les teves paraules.
Visc vestida dels batecs,
incontrolables,
de l’esfera del Nosaltres.
Tenyeixo el vent
amb l’escuma dels besos
que s’escapen per les mans.

Raquel Riba i Raja, 21 de març de 2010

divendres, 9 d’abril del 2010

Cap cot


Tinc les mans plenes de llàgrimes
i un profund sentiment de pèrdua.
Sóc cap cot i plor viu.
Tinc els ulls de vidre entelat
que regalima records.
El pols al front m’espetega
i em pressiona els ulls.
Tot està cobert d’un tel d’aigua
i no diferencio record de realitat.
Les imatges que em surten
estan tan vives i mortes com jo.
Els sanglots no em deixen sentir
que la vida dóna voltes
i jo les he de fer amb ella.
Sóc un riu de futures rialles,
una mar de tristor somorta;
foscor, pèrdua, plor i pena.


Raquel Riba, 6 d’abril de 2010

dijous, 8 d’abril del 2010

Som mort

foto per Raquel Riba i Raja


Som mort.
Des del moment
de ser un cúmul de cèl·lules,
quan encara no som,
fins que naixem,
ens creem per destruir-nos.
Després, tot està pensat
per deixar d’existir.

La vida tan sols és
el camí que ens porta a la fi.


Raquel Riba, 6 d’Abril 2010

dilluns, 5 d’abril del 2010

Fins sempre, Pug



Raquel, tinc gana, tinc gana, tinc gana. Falta molt per sopar?
No ho veig clar això de la neu...

...però si tinc set l'hauré de trepitjar...


Recordo el primer moment.
Eres una boleta de pèl blanc
amb taquetes marrons a la panxa.
I les primeres preguntes:
-Quan sigui gran encara les tindrà?
Recordo 15 anys d’aprenentatge.
Has estat la millor escola
dels valors que molts no entendran mai.
Recordo els jocs, la muntanya, la casa.
La teva cara i la teva mirada fixa
mentre menjava iogurts.
La teva afició per passar
per sota les cames mentre dinàvem
amb la consegüent raspatllada de pantalons
que ja eren una capa blanca
que tant costarà de marxar.
Recordo com em prenies el pèl
perquè t’obrís el terrat
i com m’ha agradat sempre
deixar-me’l prendre.
Que tant era si estava estudiant
o mirant la tele,
si tu volies carícies
només et calia fer aquella carona tendra.
Recordo les llargues converses
que només entenia jo.
De fet, puc dir que he viscut sempre amb tu.
15 anys dels 21 que tinc,
per això era com si fossis
el meu germà petit.
I amb això penso que ja està tot dit.
Ara que has tancat el cercle
només puc recordar-te i somriure
per haver viscut amb tanta alegria
i saber que sempre et portaré amb mi
perquè ets el gos de la meva vida.
Gràcies, Pug.


Raquel Riba, 6 abril 2010

divendres, 2 d’abril del 2010

Pasqua i els padrins





És normal que quan diem qui és el meu padrí (que em porta 4 anys) tothom pensi que estem prenent el pèl, però no és així. Després de molts anys sense que el meu padrí de bateig oficial faci la seva feina i no en sàpiga absolutament res, ara fa dos anys vaig triar jo soleta qui volia que fos el meu padrí i vaig triar l'Aleix, que era el meu padrí de foc(dins la colla de diables).
Per sort ell va estar encantat des del primer moment(no crec que oblidem el moment que li vaig preguntar si volia fer-me de padrí de mona) i al mateix dia vam fer un bateig simbòlic en una piscina de L'Estartit oficiat pel Natxo.

Penso que tinc molta sort d'haver pogut triar el meu padrí ja que és d'aquelles coses que ja et vénen assignades des que neixes, com el nom. Qui millor que tu per saber qui vols?

Ja que dilluns és dilluns de Pasqua i que per motius tècnics no podíem esperar tants dies, ahir va arribar la mona de la mà del padrinet. A més a més, va venir acompanyada del segon llibre de la saga Els fills de la Terra: La vall dels cavalls. El primer llibre també me'l va regalar ell pel meu aniversari i vist l'èxit que ha tingut -realment és boníssim!- el segon havia d'arribar. Així potser arriben tots... :P

La mona està boníssima! De pa de pessic amb melmelada de maduixa i cobertura de xocolata amb fideus de colors. OH! llàstima que s'acabi...

Em va fer moltíssima il·lusió! Moltes gràcies per tot. :)

P.S: el que vaig prometre, ho faré: no començaré el llibre fins que acabi exàmens parcials... (per què ho hauria de dir? jo...)
 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons