les il·lusions trencades
i s'esmicolen els somnis més desitjats.
Ja no hi ha espurnes llampegant
sobre els meus llavis tristos
i les papallones fa temps que van emigrar.
Són mans petites i plenes d'enganys.
Raquel Riba i Raja
31 de juliol de 2011
2025, any de...
Fa 2 mesos
4 comentaris:
No deixis que mai trenquin els teus somnis.
M'agrada molt tornar a llegir els teus poemes.
Petons!
Deien que les mans que construeixen són les mans que poden destruir. Esperem que mai trenquin els teus somnis i sempre puguin brollar com alegres papallones.
Fantàstic canvi d'objectes, no brollen llàgrimes brollen il·lusions trencades.
Ets genial.
Gràcies! Sempre m'animeu a seguir fent versos. :)
Publica un comentari a l'entrada