Ara mateix

Fa una estona he obert a l'atzar l'antologia de Miquel Martí i Pol i m'he trobat aquest poema. Com pot ser tot tan vigent encara? Gaudiu.

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol

Vídeos recital poètic

M'acabo d'adonar que no vaig penjar els vídeos post recital "Tres històries d'amor, sexe i ràbia" que vam fer el passat agost. Desitjo que gaudiu tant com ho vam fer nosaltres.

Un tastet dels tres, per separat: Un petit resum del recital: I el més divertit! Tot allò que no es va veure:

Presentació recital poètic

Us presento el primer vídeo de promoció del recital poètic que farem el 18 d'agost a les 20h a la llibreria Pequod (Milà i Fontanals, 59), durant les festes de Gràcia.

Tres històries d'amor, sexe i ràbia a càrrec de Natxo Barrau i Salguero, Patrícia Muñiz i Raquel Riba i Raja, amb acompanyaments de guitarra d'Àlex Cano.

No us ho perdeu!

Tornes

Tornes
i amb tu la ràbia
la sang i la ferida,
els crits, el turment
el desig de mal
els budells i les entranyes.

Tornes
i amb tu el dolor
l'odi, la impotència
el neguit i la ràbia.
Les paraules emmetzinades.

Tornes
i torno a no viure
i a desviure'm per ferir-te
per veure mort als teus ulls.
I sang i més nafres.

Tornes
i voldria veure't sense mans,
sense carícies
ni braços ni somriures.

Tornes
i t'imagino
vegetal, vegetal, vegetal
per calmar-me i riure
i viure i deslliurar-me.

Vegetal. Vegetal. Vegetal
per saltar d'alegria
i no sentir-te la veu
i veure't vegetal, inofensiva
i mort als teus ulls de vegetal, vegetal, vegetal.

Raquel Riba i Raja
14 de maig de 2012

Històries del Liceu

Ahir el Natxo i jo vam tenir la gran sort de poder assistir a l'òpera Adriana Lecouvreur al Liceu (gràcies Edu) i en immillorables localitats: llotja!

Però malauradament no vaig poder gaudir plenament de la nit.

En cap moment va funcionar la meva pantalla de sobretítols i a cada pausa ho vaig anar a dir als treballadors, que em deien "ara aviso al tècnic" o "ara el torno a avisar" i així vam estar fins l'últim acte, quan cansada, em vaig aixecar i li vaig dir a la noia que m'obrís la llotja del costat. La seva resposta va ser: sí, m'acaben de dir que no t'ho poden arreglar. No sé si heu anat mai a veure una òpera, però us asseguro que sense els sobretítols no entens ni un sol diàleg, ni argument, ni res. Si fins i tot llegint-los no vam entendre una part que a l'entreacte vam consultar al llibret. Vaig intentar seguir l'obra amb els sobretítols del Natxo, cosa que em va fer estar incòmoda durant 3 hores.

No pot ser que hi hagi problemes tècnics i encara menys que ni te'ls solucionin ni et donin alternatives, com canviar de lloc, que si no ho dic jo encara estaria esperant que arreglessin la pantalla!
Haurien de tenir un plaB per aquests casos com, per exemple, un llibre electrònic, ara que estan tan de moda.

Aquest matí he enviat una queixa via correu electrònic. De moment no hi ha resposta.

Una altra cosa que em va indignar d'ahir va ser un fet que en tots els anys que fa que vaig al teatre encara no havia viscut i, molt sincerament, em va fer pena. La qüestió és que quan es va acabar l'obra i els personatges van anar sortint a saludar, mitja platea s'aixecava i marxava. Però quina educació és aquesta? Poden tenir molts diners per comprar-se localitats a platea, però no saben què és el respecte ni l'educació. Si no t'ha agradat l'obra i no vols aplaudir t'esperes fins al final per marxar. No sé com ho veureu vosaltres, però jo ho trobo de molt mal gust.

En fi... quina nit més mogudeta! Una experiència més cap al sac!

Lletra a Dolors

Sempre van amb mi tres versos (en cursiva) d'aquest poema de Miquel Martí i Pol que penso que expressa tot allò que sentim en algun moment després que algú estimat mori. Sobren els comentaris perquè no hi ha millors paraules per definir aquest estrany estat que se't queda al cos. Impregneu-vos dels mots i sentiu-vos profundament identificats.


Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Miquel Martí i Pol

El pas del Pug II

Avui fa 2 anys que et vivim sense viure't.

Per molts anys VidaMeva!

Avui el Natxo, la persona que m'ha ensenyat què és la Vida, fa 32 anys i des d'aquí m'agradaria enviar-li tots els bons sentiments perquè sempre tingui la felicitat recorrent la pell i un somriure d'alegria enganxat al cos.

Gràcies per donar-te'm i fer de la vida, Vida.

Ja saps que sobren les paraules quan es tracta de Nosaltres, perquè el sol fet d'haver creat aquest univers nostre ja ho diu tot. L'amor parla per si sol. ELUFPA

T'estimo t'estim t'estime

En un dia tan especial et vull dedicar la primera part de la cançó "La tarde" de Sindo Garay. La reconeixeràs de seguida.

La luz que en tus ojos arde,
si los abres amanece,
cuando los cierras parece
que va muriendo la tarde.

La penas que me maltratan
son tantas, que se atropellan.
y como de matarme tratan ...
se agolpan unas a otras y por eso no me matan!

Les fases de l'abisme

1. El mal de l’abisme

Una altra fiblada m’ha deixat sense respiració.

Quantes vegades més hauré de sentir
que el cos se m’estripa
que el cor explota
i que m’asfixio amb el meu propi verí?
No vull sentir-me paralitzada
ni forastera dels meus propis sentiments
que també són els teus.
No vull sentir-me espia
d’una relació que no va amb mi,
però que maltracta tot el que sóc.
No m’agrada que us mireu.
No vull que us parleu ni us abraceu.
No vull que cap complicitat us envaeixi
i jo m’ho quedi mirant des de mi.
No m’agrada el que sou,
i no sé què sou.
No vull que de tu surtin les paraules
que un dia ens van fer el que som
per fer somriure a un cos nouvingut
maltractat per la seva pròpia inconsciència.
Tu no has de ser especial
per a ningú que no sigui jo
i, en canvi, veig massa espurnes a ulls aliens.
No hi entenc de possessions.
Jo només vull que el temps
no panseixi el que més vull
i que les teves paraules
no traeixin el que som.


2. L’auto-odi de l’abisme

Quan la sang em bull
i veig el pitjor de mi en acció
m’avergonyeixo tant de mi
que no sortiria de la closca en anys.
No em puc permetre admetre
que ara lluito contra uns sentiments
que sempre he rebutjat.
El dolor és doble:
el que sento
i el que sento per sentir el que sento.
Em sé ridícula
quan la còlera s’apodera de mi
i em fa dubtar de tot el que m’envolta.
No vull patir ni fer-me mal.
No vull que les meves neures
ens acabin dividint.
Vull amagar-me del que sento

i no caure mai més

en un moment de debilitat.

3. La superació de l’abisme

Després de desitjar que caiguin avions
em mires amb la mirada més sincera
i jo em pregunto per què el meu cervell
ha d’estar contínuament entre dos mons.
Quan mataria de ràbia i de pena
tot el teu cos apunta cap a mi
i em sento culpable
pels delictes que encara no he comès.
Les teves paraules no deixen espai al dubte
i les abraçades segellen el nostre pacte,
però pensar que no tot ho puc controlar
em fa perdre el meu nord.
No em castiguis pel que sento
perquè m’acabo d’adonar que sóc humana.
Perdona’m.
No em mortifiquis
per aquest nou jo que ara et revelo.
T’asseguro que el meu cos
ja ha estat flagelat pel meu amor propi.
Només demano que miris des d’on jo sóc
i et preguntis si t’agradaria veure el mateix
amb els teus ulls.
Necessito una mica més de paciència
i tota comprensió
per poder sortir d’aquest martiri
sense ferides incurables.
Sé que ho faré.
Ho farem amb confiança
mirant-nos sincerament als ulls.

Raquel Riba i Raja
25 de març de 2012

Te veo dormir

Quantes veritats trobo en les paraules dels altres.



Te veo dormir
y desde mi plexo solar
una luna de agua
encrespa su ola suave
sobre mi torso de noche acurrucada.
Te toco para arrullarte como madre.
Veo tu espalda fuerte como amante.
Sonrío quedamente como hermana.

Tantas mujeres hay en mí.
Y en cada una de ellas
Se te ama.

Gioconda Belli

Actualització - Per tu retorno

He actualitzat una entrada de fa temps.

La podeu veure aquí.

Cop de puny

Seguim trobant errades. Avui a la pàgina web del club de cultura TR3SC.

Enferme... què?

Quina vergonya!

L'auca que explica l'homosexualitat

Per veure l'auca entreu aquí.

La festa dels morts

Sentiu com retruny la terra?

Els morts ens parlen

de venjança.

Sentiu com gemega la terra?

Els morts estan de festa!

Reunim-nos tots i cridem ben alt

els cants de llibertat.

Correu que els morts ja vénen.

Agafeu les garlandes i les trompetes.

Que sonin totes les campanes!

Balleu, balleu!

que les bruixes ens acompanyin

en el ritual dels ancestres

i el mort mai no trobi

descans

ni pau

ni llum

ni victòria;

només mort.

[Que no descansis en pau, Don dinosaure mutant]

Raquel Riba i Raja, 16 de gener de 2012

Et beso un mugró

Et beso un mugró

mentre m'abraona la teva presència.

M'encanta la teva olor.

Vull menjar-me-la lentament,

assaborint

cada petita onada de record.

No hi ha feres a la teva pell:

fas olor a tendresa.

Més aviat hi ha petxines o estrelles marines.

La salabror m'endinsa

al plec de la teva engonal

i a l'aixella.

No hi ha esguard més calent

que les valls del teu cos.

Tinc una urgència de flaire

i així que t'inspiro

el meu jo es relaxa.

Vull viure en la teva olor.

Raquel Riba i Raja, 31 d'agost de 2011

Seguim: errades en català

Avui una altra imatge d'una pàgina web d'un laboratori.

En trobeu més dels que hi ha encerclats?

Errades en català

Hola a tothom!

Aquest nou any tinc el propòsit d'obrir una nova secció que fa massa temps que em ronda pel cap. Fa molt que fent el dia a dia em trobo amb errors lingüístics enormes en català d'aquells que et fan mal als ulls i al cor, perquè penses: si no cuidem nosaltres el nostre idioma, qui ho farà?

Així que, amb aquesta filosofia, fa setmanes que cada vegada que xoco contra alguna errada la fotografio.

Us asseguro que, malauradament, aquesta secció tindrà molta vida.

Si no us voleu perdre el mal que li fem a la nostra llengua, seguiu Errades en català!

Per començar us presento una pàgina web d'un laboratori d'anàlisis. (Cliqueu sobre la imatge per veure-la bé.)

Ja sents el mal d'ulls? Doncs ja pots preparar el col·liri per la següent entrada!