diumenge, 31 de gener del 2010

Solitud de Caterina Albert


La dona, èrtica i greu, amb el cap dret i els ulls ombrívols, emprengué sola la davallada.
Les filtracions de la solitud havien cristal·litzat amargament en son destí.

extret de Solitud de la gran Caterina Albert i Paradís


Un gran llibre, d'aquells que agrada rellegir de tant en tant.

dimecres, 27 de gener del 2010

Desig furtiu


Tinc un desig furtiu
que ningú no sap.
Quan algú em parla
l’amago darrere meu
i així que puc
el torno a treure
per mirar-lo i admirar-lo.
L’amanyago tant com es deixa
i el pentino tot sovint
perquè quan arribi el moment
que tothom el vegi,
surti encisador
i conquereixi els cors
i convenci les ments.

Raquel Riba, 27 de gener de 2010

dimarts, 26 de gener del 2010

Desert


Això que vindrà a continuació no sé si té algun sentit o només és un joc de paraules, però m'ha fet pensar en El meu amor sense casa de la gran Marçal, per l'estructura bàsicament.

Els núvols que planen
sobre un territori
desert.
La sorra que s’escampa
per les vides
desertes.
Els homes
pels carrers solitaris
empenyent el temps
que els aboca
a un espai
incert.
Els castells ingràvids
desmuntats pel vent
que brama amb la força
que narren els vells
d’un país
insòlit
incert
estàtic
i desert.

Raquel Riba, 26 gener 2010

dilluns, 25 de gener del 2010

Reflexionem...

Avui, llegint Els jugadors de whist de Vicenç Pagès Jordà, després de 177 pàgines, per primera vegada he tingut la necessitat de subratllar.

Ja no fan l'amor ni a les fosques, però l'emoció d'ella encara l'emociona.

I m'ha fet pensar...

Què us passa pel cap?

dissabte, 23 de gener del 2010

Refrany IV

El refrany ve a ésser un llibre de saviesa obert a tothom, que abraça, gairebé, tots els temes de la vida diària, que condensa idees, sentiments consells i normes de capteniment i ofereixen les més variables opcions a qui vulgui extreure'n experiències i ensenyament.

Joan Amades

Les paraules sàvies del nostre gran folklorista català Joan Amades ho diuen tot. Recordem que sense la seva feina, unes 500 publicacions, ara no seríem el que som.

El refrany triat per avui, a sorts, ha estat:


L'enciam no mata la fam.


Extret del llibre Tots els refranys catalans d'Anna Parés i Puntas. Una joia de llibre!

dijous, 21 de gener del 2010

Ara que sóc lliure...


Ara que sóc lliure i que de moment ho he aprovat tot (falta la nota de l'examen que he fet avui) ja puc somriure i dormir i menjar i avorrir-me ben tranquil·la. És tan genial tenir temps per avorrir-se, no ho heu pensat mai? Tenir temps per decidir no fer res o fer-ho tot.

Tinc dues setmanes de festa i una llista plena de coses per fer: llocs on anar, amics amb qui quedar, llibres per llegir, idees per escriure, metges on anar, concursos a cursar... i la càmera per aprendre a utilitzar!

Segur que em falta temps al final, però hauré fet el que hauré volgut.

Després del ritme lent de les últimes setmanes intentaré tornar a agafar el ritme amb el blog (blogs!).

Ara sí que em podeu dir "Bon Nadal", perquè per aquestes dates és quan realment faig vacances!

foto de la Sara Terrones

dimecres, 20 de gener del 2010

De noche, la esposa aclara

Avui, un gran poema de la meva Gioconda Belli. Recordo que el vam llegir a Plaça Concòrdia el dia de la dona de l'any passat.

Us deixo el vídeo on ella mateixa el llegeix.


No.
No tengo las piernas de la Cindy Crawford.
No me he pasado la vida en pasarelas,
desfiles de modas, tostada bajo las luces de los fotógrafos.
Mis piernas son anchas ya llegando a la cadera,
y a pesar de mis múltiples intentos
por ponerme trajes aeróbicos y tirarme en el suelo a sudar,
no logro que pierdan esa tendencia a ensancharse,
como pilares que necesitaran jugoso sustento.

No.
No tengo la cintura de la Cindy Crawford
ni ese vientre perfecto, liso y ligeramente cóncavo,
con el ombligo deslumbrante en el centro.
Alguna vez lo tuve. Alguna vez presumí de esa región de mi anatomía.
Fue antes de que naciera Camilo,
antes de que el decidiera apresurarse a nacer
y decidiera entrar al mundo de pie;
antes de que la cesárea
me dejara cicatriz.

No.
No tengo los brazos de la Cindy Crawford
tostados, torneados, cada músculo fortalecido con el ejercicio indicado,
las pesas delicadamente balanceadas.
Mis brazos delgados no han desarrollado más musculatura
que la necesaria para marcar estas teclas,
cargar a mis hijos, cepillarme el pelo,
gesticular discutiendo sobre el futuro, abrazar a los amigos.

No.
No tengo los pechos de la Cindy Crawford,
anchos, redondos, copa B o C.
Los míos nunca han sido muy lucidores en los escotes,
aún cuando mi madre me aseguraba
-madre al fin-
que los pechos, así separados, eran los pechos griegos
de la Venus de Milo.

¡Ah! Y la cara, la cara de la Cindy Crawford, ni se diga.
Ese lunar en la comisura de la boca,
las facciones tan en orden, los ojos grandes,
el arco de las cejas, la nariz delicada.
Mi cara, por la costumbre, ha terminado por gustarme:
los ojos de elefante, la nariz con sus ventanas de par en par,
la boca respetable, después de todo sensual.
Se salva el conjunto con la ayuda del pelo.
En este departamento sí puedo aventajar a la Cindy Crawford.
No sé si esto pueda servirte de consuelo.

Por último y como la más pesada evidencia,
no tengo el trasero de la Cindy Crawford:
pequeño, redondo, cada mitad exquisitamente delineada.
El mío es tenazmente grande, ancho,
ánfora o tinaja, usted escoja.
No hay manera de ocultarlo
y lo más que puedo es no tenerle vergüenza,
sacarle provecho para leer cómodamente sentada
o ser escritora.

Pero decime:
¿Cuántas veces has tenido a la Cindy Crawford
a tus pies?
¿Cuántas veces te ha ofrecido, como yo, ternura en la mañana,
besos en la nuca mientras dormís,
cosquillas, risas, el sorbete en la cama,
un poema de pronto, la idea para una ventura,
las premoniciones?
¿Qué experiencias te podría contar la Cindy Crawford
que, remotamente, pudieran compararse con las mías,
qué revoluciones, conspiraciones, hechos históricos,
tiene ella en su haber?
Modestia aparte:¿Será su cuerpo tan perfecto
capaz de los desaforos del mío,
brioso, gentil, conocedor de noches sin mañana,
de mañanas sin noche,
sabio explorador de todos los rincones de tu geografía?

Pensalo bien. Evaluá lo que te ofrezco.
Cerrá esa revista
y vení a la cama.


dimarts, 19 de gener del 2010

Filosofia de vida

Avui, filosofia de vida de la mà de la gran grandíssima Nina Simone. M'encanta aquest vídeo.
Atenció al pentinat, brutal!
Atenció a la fixació dels ulls...

No la trobeu sublim? Jo, sí.

diumenge, 17 de gener del 2010

Haití I

Sentirà els plors
l’interior de la terra?
Podrà veure l’horror
a les vides que ha deixat?

Mentre veig les desgràcies
alimentant les desgràcies,
em pregunto fins on arribarà
l’instint de supervivència
-que acaba matant-.

Raquel Riba, 17 de gener de 2010

divendres, 15 de gener del 2010

Riells VI



Com el desig més gran
t’imploro
que anhelis els més grans dels somnis
al meu costat.

Raquel Riba, 10 d’Agost de 2009


foto feta per Natxo Barrau i Salguero

dijous, 14 de gener del 2010

Terra i cultura

Avui assistirem a la presentació del disc llibre Terra i cultura. Us animo que vingueu que hi actuarà la Sílvia Pérez! i m'imagino que cantarà el poema que va musicar de la Maria Mercè Marçal amb el qual ha guanyat el premi Miquel Martí i Pol: Terra i cultura.
Us deixo la cançó al final de tot. A continuació, la informaió que podeu trobar al web de la Fundació Maria Mercè Marçal:


14 de gener de 2010

Presentació del disc llibre Terra i cultura, amb 18 musicacions de poemes compostes entre el 2008 i el 2009

Cinc de les cançons que recull són extretes del disc Maria-Mercè Marçal. Catorze poemes, catorze cançons, editat per la FMMM.

El músic Lluís Llach (impulsor i membre del jurat del premi Miquel Martí i Pol: Terra i Cultura) presentarà el disc, editat per Cossetània i Enderrock.
Hi actuaran Sílvia Pérez Cruz, Clara Andrés, Jonjo Bosk i Ismael Inarejos.

Hora i lloc: a les set de la tarda al bar Horiginal (carrer Ferlandina, 29) a Barcelona.



dimecres, 13 de gener del 2010

Em sento absent



Em sento absent
quan no et tinc a prop.
Sento que el món
mica en mica es fon.

També em perdo
si no et trobo,
i em desoriento
si no et visc.

Totes les alarmes
_______del meu cos
____________resten enceses
________________perquè trobis
____________________el camí de tornada.

Raquel Riba, 12 de gener de 2010

dimarts, 12 de gener del 2010

Los nadies

Fa uns anys vaig descobrir aquest enorme text en forma de cançó, per La Gran Orquesta Republicana. Fa dos estius me'l passarien en paper durant el curs de monitor de lleure.

Una gran reflexió:


Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.
Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Eduardo Galeano



dilluns, 11 de gener del 2010

Trontolla el terra

Trontolla el terra.
Es desperta un bram
de l’interior del món
que ensordeix els sentits.
Em quedo paralitzava
confosa entre els crits de la gent.
La ciutat es va destruint
sota els meus peus.
La gent que corre
no sap on va.
Jo els observo
i es desprèn de mi
una força d’últim instant.
L’escena caòtica
em fa riure d’absurditat.
Tants mil·lennis d’existència
per acabar, embogits per l’horror,
morint sense trobar el nord.


Raquel Riba, 21 de Desembre de 2009

diumenge, 10 de gener del 2010

Refrany III + Amb una escombra

Avui una combinació de dites populars i els escrits de sempre. La dita d'avui té diferents variants, però totes volen dir el mateix. És d'aquelles coses que a molta gent li encanta fer i que a mi no, però l'utilitzo molt irònicament, tot sovint.


Arrossegar-se per la merda



Amb una escombra
faig una pila
del que queda de mi
i em recullo.
Sóc un grapadet insignificant
barrejat amb molta pols.


Quina desil·lusió:
jo pensava que quedaria
alguna cosa més de mi.

Raquel Riba, 10 de gener de 2010
(foto treta d'internet)

dissabte, 9 de gener del 2010

Refrany II

Tocar de peus a terra.

Seguim amb el nou apartat d'aquest bloc: els refranys i les dites populars.
Quantes vegades hauré sentit aquesta frase? La nostra llengua està plena de frases amb doble sentit, només cal que aprenguem a escoltar-la i entendre-la.
I recordeu sempre que més val tocar de peus a terra que caure estrepitosament, però sense deixar mai de somniar! Pot semblar contrari, però no ho és...
foto by Natxo Barrau i Salguero

divendres, 8 de gener del 2010

Refrany I


Qui riu últim riu millor

De mica en mica aniré penjant refranys i frases fetes tan típiques de la nostra terra i de tan típica pèrdua i desús.



foto feta per Natxo Barrau i Salguero

dijous, 7 de gener del 2010

Em perdo a mi mateixa

Em perdo a mi mateixa
quan intento descobrir
els motius de la fallida.
M'esgarrapo la pell
per trobar-me en algun indret
i no m'hi veig.
Em crido
cap a l'interior del pou,
però no em sento
i no hi ha resposta.
Em pregunto
on de mi dec ser.
Amagada de mi
potser em trobo aviat.

Com cansa retrobar-se.

Raquel Riba, 7 de gener de 2010

dimecres, 6 de gener del 2010

Els reis mags







No m'ho puc creure encara, però ja la tenim aquí! Es veu que aquest any m'he portat genial perquè els reis mags d'orient han fet realitat un dels meus somnis més somnis: una càmera com déu mana!!

Ha estat l'últim regal que he obert aquest matí i clarament no me l'esperava. Senzillament aquest any estava clar que no podia arribar i no era pas cap trauma. Sempre que hem dit "ui quan tinguem la càmera bona" era més una idea-somni de futur llunyà -níssim-, però ja ha arribat! La sorpresa ha estat ultra majúscula! Qui em coneix una miqueta de res ja pot adonar-se de com m'agrada la fotografia i que gaudeixo moltíssim fent fotos.

La càmera és una Nikon D3000 i va amb un pack amb dos objectius: 18-55mm (el normalet) i el 55-200mm (pepinu-ai quan el controli!!!!! tremoleu). També anava inclòs un llibre de fotografia, la funda, un curs d'iniciació (que arribi que arribi) i dues targetes de 2GB. Aquests packs de nadal m'encanten :P


Ja he pogut començar a practicar una miqueta, però em sembla que m'hauran d'ajudar molt aquells que ja fa temps que dominen aquestes coses, perquè no és gens fàcil!

Els reis m'han portat altres cosetes que també m'han fet moltíssima il·lusió, però oi que em perdonareu si no les dic? És que m'agrada deixar-li el protagonisme a la meva nena (sí, Natxo, jo ara també tinc "lamevanena" ;) )

En fi, de puta mare! :D

Espero que tots estigueu molt contents i feliços.


Foto tontíssima, però m'ha fet gràcia.



El Pug. Ha estat dels meus primers models.

Intentava dormir i jo no el deixava amb el clic clic de la càmera...pobret. :P

dimarts, 5 de gener del 2010

Surt de dins...

Surt de dins
un gemec ofegat.

Les dents
espeteguen
frenètiques.
Mossego amb força
l’aire glaçat
i l’esmicolo.
Per terra
tan sols bocins.
Soroll de dents
trencant-se
per la ràbia,
continguda.
Dolor de sang,
la nafra.

Entra dins
un gemec ofegat.

Raquel Riba, 5 de gener de 2009

diumenge, 3 de gener del 2010

Abisme

Vull plorar
i plorar
i quedar-me buida
de tanta merda.

[La solitud és plorar sol a l'anar a dormir.]

Raquel Riba, 3 de gener de 2010

divendres, 1 de gener del 2010

Tu somreies...


Tu somreies
mentre jo et deia
que no, que no puc més.
I t’entortolligaves
amb les meves paraules
que esclataven en l’aire.
Jo et deia que no
i tu somreies
feroçment
mentre et suplicava
que et desfessis
dels mots salvatges
que brunzien
descalços
per la meva pell.

Raquel Riba, 1 de gener de 2010
 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons