I de nou, la mar.
L'horitzó reflecteix els somnis
i les onades s'empassen els malsons.
Visc l'escalfor del Sol a la pell
contra la fredor de la sorra als peus.
S'acaba novembre
i la salabror em guareix els sentits.
Mirar-me amb l'horitzó
em fa retornar a mi;
al jo essencial,
i em situa al punt de partida
que em permet recomençar.
Tanco els ulls
i em deixo fluir
cap a l'origen primigeni de la vida.
Sense pressa
deixo que els sons de la immensitat
em banyin sencera
i m'inundin
cada racó del meu cos
per deixar-me impregnada
de vida.
I, així,
ben xopa,
reneixo.
Raquel Riba i Raja, 30 de novembre de 2020
