Alguna cosa em vol sortir

No sé quants dies han passat
i ara que la natura celebra la nostra absència,
ara que l'univers ens ha aturat
i han canviat les regles les joc,
ploraria ben fort. I no puc.

La nova rutina m'empeny
i se'm menja
i no puc aturar-me
ni a mirar-me com estic.
Però alguna cosa s'escapa
si deixo que el meu cos s'aturi
pel cansament acumulat.

Què ets que vols sortir?

Tristesa que em banya la sang
i s'escampa silenciosa.
Pena que m'infla els pulmons
de futurs plors.
Ràbia comprimida
per la vida estroncada dels meus fills.

Alguna cosa em vol sortir
d'aquest cos ple de barreres i panys.
I em fa mal
a cada moviment de cama.

Em pregunto què passarà
quan la meva pell
no pugui seguir retenint
el dol pels qui moren sols
ni l'esgotament infinit
dels qui lluiten per la vida.

Quantes no-abraçades més
podré suportar?

El món s'ha aturat
però jo només puc seguir.
I dia rere dia
se m'escola cap endins
una remor de vent i pluja
que em mulla els sentits
i m'expulsa els somriures per la boca
per deixar-me gestant
les llàgrimes més amargues
que s'han parit mai.

Ara que m'aturo un instant
ploraria ben fort. I no puc.
Empresono massa realitat.

Raquel Riba i Raja
8 de maig de 2020