diumenge, 28 de febrer del 2010

Frida




Després de massa temps buscant un dijous per anar a Sabadell a comprar-lo, ja el tenim aquí!
El cd Catorze poemes catorze cançons, de poemes de la Maria Mercè Marçal musicats.

Una de les versions ja la vaig penjar fa temps (Covava l'ou de la mort blanca, per Sílvia Pérez Cruz). Avui que he pogut escoltar-lo una vegada rere una altra, hi ha dues versions més que m'han captivat.

La que us deixo avui és el poema Frida per Mercè Serramalera. Una altra joia que vam tenir l'oportunitat de veure i escoltar en directe.



Frida

Sobre una pintura de Frida Kahlo

Tinc dins del cap un cap d'home,
—matriu sense camí!
Donar-lo a llum em mata,
servar-lo em fa morir.

No és cap home, és un nen,
clavat com una dent.
Si no neix em devora per dins,
si neix m'esbotza el crani i el cervell.

Enmig del seu front un ull
em vigila glaçat
perquè cap culpa no m'exiliï
d'aquest vell paradís.

Maria Mercè Marçal



dimecres, 24 de febrer del 2010

Perquè no oblidem




L'Ovidi sempre va en i amb mi. Des d'aquí m'agradaria recordar-lo perquè mai més ningú l'oblidi i, tot i que en mort, rebi el reconeixement que li pertoca perquè se'l va guanyar amb tot l'esforç i l'enginy de la seva feina.

El més curiós és que les lletres són totalment actuals... per desgràcia.

El seu Autoretrat:

divendres, 19 de febrer del 2010

:)


Miro el cel
i només veig blau.






Molt bon cap de setmana! :)

dimecres, 17 de febrer del 2010

Negatives i lluita


No. No. No.
I fas el cor fort
i segueixes i segueixes
perquè la derrota no fa per nosaltres.
I continues i saltes.

No. No. No.
De nou. I t’abraces
per ser més forts,
per no caure.
I mossegues la ràbia
i t’estires la son.

No. No. No.
No decaure és la consigna.
Patir poc és un miracle.
Lluitar i vèncer,
lluitar i no ser vençut.

Creure que sí,
saber que sí.
Ningú no ens aixafa.
Som la raó.
I la victòria
i la constància.

Raquel Riba, 17 de febrer de 2010

dimarts, 16 de febrer del 2010

El dau

Sospeso amb les mans
el dau de les possibilitats
i el giro i regiro.
Cada número, un camí.

Penso si tirant el dau
podré trobar el meu futur
dibuixat en negre
sobre els números de la vida.

Cavil·lo múltiples possibilitats
entaforades dins d'un cub.
I amb un cop sec
el tiro.

Rodolen els nombres
i el dau s'atura.
Quin camí
m'haurà triat l'atzar?

Miro el meu número
i de cop tot és blanc.
Cap nombre, cap punt.
El meu camí no està triat.

Raquel Riba, 16 de febrer de 2010


dimecres, 3 de febrer del 2010

La mujer habitada

foto de Margaret Randall


Nadie poseerá este cuerpo de lagos y volcanes.
esta mezcla de razas,
esta historia de lanzas;
este pueblo amante del maíz,
de las fiestas a la luz de la luna;
pueblo de cantos y tejidos de todos los colores.
Ni ella y yo hemos muerto sin designio ni herencia.
Volvimos a la tierra desde donde de nuevo viviremos.
Poblaremos de frutos carnosos el aire de tiempos nuevos.
Colibrí Yarince
Colibrí Felipe
danzarán sobre nuestras corolas
nos fecundarán eternamente
Viviremos en el crepúsculo de las alegrías
en el amanecer de todos los jardines.
Pronto veremos el día colmado de la felicidad.
Los barcos de los conquistadores alejándose para siempre.
Serán nuestros el oro y las plumas,
el cacao y el mango
la esencia de los sacuanjoches
Nadie que ama muere jamás.
Extret del llibre La mujer habitada, de Gioconda Belli


Un altre llibre per rellegir... per tornar a gaudir i perquè ara sé que moltes coses són autobiogràfiques.

dimarts, 2 de febrer del 2010

La plaça del diamant


Potser encara trobaria un toll d'aigua pels caminets... I dintre de cada toll, per petit que fos, hi hauria un cel.

Extret de La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda

Tinc tantes ganes de rellegir els seus llibres infinitament plaents i alliçonadors, i que surti d'una vegada la segona part de les obres completes! (No tinc espera, ja ho sé, però és que és la millor escriptora que tenim i ho vull tenir tot tot i tot)
 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons