Potser encara trobaria un toll d'aigua pels caminets... I dintre de cada toll, per petit que fos, hi hauria un cel.
Extret de La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda
Tinc tantes ganes de rellegir els seus llibres infinitament plaents i alliçonadors, i que surti d'una vegada la segona part de les obres completes! (No tinc espera, ja ho sé, però és que és la millor escriptora que tenim i ho vull tenir tot tot i tot)
Extret de La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda
Tinc tantes ganes de rellegir els seus llibres infinitament plaents i alliçonadors, i que surti d'una vegada la segona part de les obres completes! (No tinc espera, ja ho sé, però és que és la millor escriptora que tenim i ho vull tenir tot tot i tot)
6 comentaris:
Ja sortirà la segona part. I podràs gaudir amb la seva lectura.
Tranquil·la, carinyet
debería ponerme al día con ciertas autoras..
Penso que cal rellegir-lo per fer-me oblidar la imatge que tinc incrustada al cervell de la Colometa-Silvia Munt. No és res en contra d'ella però el personatge és molt més que la seva interpretació.
Sempre passa, Magda, quan es porten les gran obres al teatre o a la televisió. Per això penso que és bo haver llegit abans el llibre. Això sí, pot provocar que no t'agradi gens la interpretació que se'n fa posteriorment perquè s'allunya molt del que tu havies imaginat...
A La Plaça del diamant li tinc una estimació molt especial, perquè he jugat tantíssim, quan era petita vaig veure com rodaven la peli i tantes anècdotes més. La prosa de Mercè Rodoreda és esplendorosa.
Una abraçada!
Patrícia
Quina sort poder veure un rodatge com aquest; i poder viure d'una plaça com aquesta.
M'encanta quan algú de fora ciutat arriba i la veu per primera vegada: Això és la plaça del Diamant?
Publica un comentari a l'entrada