diumenge, 31 de gener del 2010

Solitud de Caterina Albert


La dona, èrtica i greu, amb el cap dret i els ulls ombrívols, emprengué sola la davallada.
Les filtracions de la solitud havien cristal·litzat amargament en son destí.

extret de Solitud de la gran Caterina Albert i Paradís


Un gran llibre, d'aquells que agrada rellegir de tant en tant.

4 comentaris:

Natxo ha dit...

Una grandíssima novel·la. Ara tindrem l'oportunitat d'aprofundir en la seva obra.

Magda ha dit...

Cal recordar aquestes dones que s'havien d'amagar sota nom d'home per poder mostrar la seva Literatura, amb majúscules.

Natxo ha dit...

El gran problema és que gran part de la "ideologia" que obligava a aquestes artistes a amagar-se rera un nom masculí encara impera en molts llocs del nostre planeta; i no cal anar molt lluny, de vegades, sols creuant el carrer.

Patricia ha dit...

Gran, grandíssima!!! M'encanta Solitud

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons