dimarts, 5 de gener del 2010

Surt de dins...

Surt de dins
un gemec ofegat.

Les dents
espeteguen
frenètiques.
Mossego amb força
l’aire glaçat
i l’esmicolo.
Per terra
tan sols bocins.
Soroll de dents
trencant-se
per la ràbia,
continguda.
Dolor de sang,
la nafra.

Entra dins
un gemec ofegat.

Raquel Riba, 5 de gener de 2009

6 comentaris:

Natxo ha dit...

cada dia t'assembles més a la nostra estimada MMM.

Raquel ha dit...

Tu creus?

No crec que m'hagi influenciat molt perquè encara no he tingut temps per dedicar-me a llegir-la amb calma.

Natxo ha dit...

Potser és quelcom innat.

Raquel ha dit...

ais...

espurnes ha dit...

Transmet tant que em fa por i tot. No puc deixar de pensar si et sents realment així.

Però no pot ser de cap manera.

Llavors l'escrit té encara més merit.

Anònim ha dit...

Impressionant, em fan mal les dents i la nafra també. Suposo que és aquella part fosca que tots tenim i que alguns intentem exterioritzar-la de forma creativa. No sé si m'he explicat, ui.

Patrícia

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons