Tres anys més tard

Tres anys més tard
retorno a la mar
per acaronar el meu últim dia.
Retorno
al mateix lloc on vaig escriure
"avui és el meu últim dia junts
sense tu",
però avui els ocells no m'acompanyen.

La transparència de l'aigua
em porta al fons del cor
i no hi ha res
com el so de les onades.
La brisa suau
d'aquest dia ple de Sol i de calma
fa que flueixi l'aigua
dels ulls cap a l'horitzó.

Que la mar s'emporti
els rius de lava del meu cos;
que marxin els camins de foc
del coll esquinçat pel dolor;
que el vent escampi
el plor i la ràbia
i em retorni la pau
del nostre amor etern
sense sacrificis ni condicions.

Que l'aigua
em porti la força
per marxar de casa quan encara és fosc
sense poder-vos dir bon dia;
que m'abraci la salabror
per poder assaborir
aquesta nova etapa
d'esmorzars solitaris,
de fredor silent,
de maternitat flagelada.

I a vosaltres, fills meus,
que l'escalfor del Sol de gener
us embolcalli ben fort
quan sentiu l'absència imposada
de la vostra mare.

Raquel Riba i Raja
 platja de la Nova Icària, 17 de gener de 2020
Abans de la reincorporació a la feina després de la segona maternitat