L'estrall

Esgarrapa'm ben fort
si us plau.
Esgarrapa'm fins que sagni la ferida.

Mossega'm la carn.
Vull sentir la teva ràbia a la pell
i dins dels ossos.

Fueteja'm amb tot el teu dolor
i queda't lliure de patiment.

Buida sobre meu
tot el que et capfica
i en acabat, ben junts,
sentirem la llibertat de les ànimes
i ens besarem plens de moixaines;
veurem que la roda segueix girant,
i estarem junts.

Però, sobretot, no oblidis mai
que has de compartir amb mi
la sang, la nafra i l'estrall.


Raquel Riba i Raja, 27 d'octubre de 2010

L'amor mor a cada instant

Només tu ho podràs entendre...


Si et dic que el meu amor és etern,
t'enganyo.
No em creguis cap paraula infinita
que et pugui fer creure
que el que sento per tu mai no canviarà.

Has de saber que sóc incapaç d'estimar-te per sempre;
que els meus sentiments no seran iguals quan passi el temps.
És molt important que entenguis
que només les persones que, amb el cap ben alt,
podem afirmar que l'amor etern no existeix,
som les úniques que sentim purament.

No.
El que sento per tu no viurà massa més.
Sé que a cada instant i per sort nostra,
l'amor mor.

Cada moment que passa
noto com s'acaba el que em fas sentir
i després torna a renéixer
encès, potser, per la teva mirada sincera
o el tacte suau de la teva pell.

Em reenamoro una i altra vegada
empesa pel desig vehement
i sé, per sobre de tot,
que el més gran gaudi
és estimar-te ara més a cada instant.

Quina sort poder afirmar convençuts
que res no aturarà aquest refer constant
i podrem ser Nosaltres per sempre més.


Raquel Riba i Raja, matinada de l'11 d'octubre de 2010

Quan tothom s'allunya de tu...

Quan tothom s'allunya de tu,
fuges cap al teu interior;
ben lluny de tu mateix
cercant el no-res que et fa ésser.

Mentre busques les paraules per definir-te
el teu cos esgarrapa l'aire
per no dissoldre's en una mar de vent.

Raquel Riba i Raja, 6 d'octubre de 2010