Quan tothom s'allunya de tu,
fuges cap al teu interior;
ben lluny de tu mateix
cercant el no-res que et fa ésser.
Mentre busques les paraules per definir-te
el teu cos esgarrapa l'aire
per no dissoldre's en una mar de vent.
Raquel Riba i Raja, 6 d'octubre de 2010
El present és un regal
Fa 2 mesos
3 comentaris:
És molt difícil sobreviure a les dures aigües de la tempesta quan la gent es va distanciant; però cal tractar de descobrir que el vaixell en el que solquem les mars de la vida hi ha pot haver algun vell mariner que es manté fidel a la nostra senyera.
Molt bon text.
"Quan tothom s'allunya de tu,
fuges cap al teu interior" jo hi diria:
Quan tothom s'allunya de tu... gaudeixo del meu interior.
Raquel, els blogs em reafirmen que cada un de nosaltres som unics.
Et, dic una vegada, més que és magnífica la foto que tens en el perfil.
una abraçada
per no dissoldre's en una mar de vent."
Què genial! Quina imatge i quin concepte!
Publica un comentari a l'entrada