dimarts, 28 de setembre de 2010

Coses d'animals




Ahir al matí la meva mare em va comunicar que havíem d'anar d'enterrament: un dels dos cargols que teníem a la peixera s'havia tirat a l'estil puenting i se l'havia trobat de bon matí a terra.

Per sort, no el va aixafar -de miracle!- i el va tornar a la peixera per si hi havia alguna possibilitat que encara fos viu.

Durant tot el dia vam estar dient: pobre cargol, pobre. Fins i tot es van fer hipòtesis del per què havia saltat. Alguns deien que era perquè s'havia espantat al veure la meva cara enganxada a la peixera, d'altres que s'havia enamorat de mi i volia venir a buscar-me i un final, que volia ser el protagonisme d'aquell poema meu on mor un cargol.

La veritat no la vam saber, però quan ja teníem coll avall que el nostre cargol més excursionista ja no treuria mai més el cap, cap al vespre ens va dir que

NO ESTABA MUERTO ESTABA TOMANDO EL AIRE!

I s'ha passat tota la nit amunt i avall i ara reposa feliçment enganxat al vidre de la peixera.

3 comentaris:

Natxo ha dit...

Quina alegria que el cargol aventurer sigui viu.

Ara sí que pot ésser protagonista d'un poema.

Magda ha dit...

No m'enrecordava del teu tendre poema i això que m'agrada molt.

El que heu de fer és comprar-li una escafandra per quan vulgui sortir de l'aigua.

;)

Patricia ha dit...

No estaba muerto, estaba de parranda ¡Què bo! ¡Genial! M'encanta aquest cargol suicida i ressucitador ^_^

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons