Deltebre, agost 2010
foto by Raquel Riba i Raja.
Fes el camí de les meves cicatrius
per buscar-me enmig la tempesta.
Tinc les ferides ben obertes
per salar-les amb les teves llàgrimes.
Afila les ungles i arrenca'm totes les crostes.
La nafra sagna descontrolada.
Cada punt cosit sobre la pell
m'inclina més a esperar-me.
Degoten fils llarguíssims
d'una agonia lenta i compassada.
Busca'm les cicatrius, una a una,
amb els llavis de les teves mans
fins que em trobis ancorada
als batecs del meu dolor.
Raquel Riba i Raja, 5 de setembre de 2010
per buscar-me enmig la tempesta.
Tinc les ferides ben obertes
per salar-les amb les teves llàgrimes.
Afila les ungles i arrenca'm totes les crostes.
La nafra sagna descontrolada.
Cada punt cosit sobre la pell
m'inclina més a esperar-me.
Degoten fils llarguíssims
d'una agonia lenta i compassada.
Busca'm les cicatrius, una a una,
amb els llavis de les teves mans
fins que em trobis ancorada
als batecs del meu dolor.
Raquel Riba i Raja, 5 de setembre de 2010
1 comentari:
No tinc paraules.
Els dos primers versos són corprenedors.
M'has fet recordar aquests escrits:
http://semirea.blogspot.com/2009/06/testimo-perque-si.html
i
Perquè t'estimo, estimo les teves cicatrius.(...) que podeu trobar:
http://semirea.blogspot.com/2008/12/maria-merc-maral.html
Publica un comentari a l'entrada