Preguntes

Tu entens la mort?

Així doncs,

tampoc entens la vida.


Raquel Riba i Raja
18 de novembre de 2011

Veinte años

Abans d'un examen cal relaxar-se. Així que tots a respirar fons amb la Sílvia i el Cástor.



Aprofito per dir que aquest divendres hi ha un concert molt especial de la Sílvia Pérez Cruz al Coliseum de Barcelona. Ens trobem allà!

Darrere la ratlla

No vaig poder mirar enrere
al passar la ratlla,
però tenia el pressentiment
de milers de persones a l'esquena.
El Sol baix del capvespre
i tot el cos del vent a la cara
em van portar l'inici
de la mort en vida.

Tot quedava lluny i tot era passat:
la família, els amics, la terra...
No ens quedava res,
només dúiem el present
i un sac vell amb quatre records de casa.

Contra més passes fèiem
més fang ens colgava la pena
i ens omplia tanta enyorança
que els ulls no ens veien.

Érem tants i estàvem tan sols...
només la pàtria ens acompanyava
i l'olor de la presència de casa
-la de la mare i la del pare-;
d'aquella infantesa ara tan llunyana.


Raquel Riba i Raja

20 de setembre de 2011

Pare meu

La primera vegada que vaig anar a un concert de la Sílvia Pérez Cruz va cantar un poema de Maria Cabrera que em va emocionar. Es diu Pare meu.

A l'endemà el vaig buscar pel youtube, però només vaig trobar un video amb mal so. Avui he trobat aquesta preciositat.

Gaudiu-les -la cançó, la lletra i ella- i emocioneu-vos.

Adiskideen ihesa - Fuga de amigos

A principis d'agost vam estar a Donostia i com a record vaig voler comprar algun llibre de poesia basca traduït al castellà.
Aconseguir-ho no va ser fàcil, sembla ser que els treballadors de la llibreria especialitzada en llibres en èuscar no saben què venen! I tot i que la dona passés de nosaltres, com que som ben tossuts, vam aconseguir tenir a les mans 5 o 6 llibres d'aquest tipus.

Hi ha diferents editorials que tenen llibres en format bilingüe, però n'hi ha una que tria els textos i els separa en 3 nivells (fàcil, mitjà i alt) i ho fa per tal d'apropar l'èuscar a tothom. D'aquesta editorial tenien uns quants llibres, però no sabia quin triar perquè evidentment! no tenia ni idea de qui els havia escrit. Al final vaig decidir llegir per sobre alguns poemes de cada, a l'atzar.

I el guanyador va ser Mailu Isila / Martillo Silencioso de Juan Kruz Igerabide i la traducció està feta per ell mateix.

Fa una estona he llegit un poema seu que m'ha semblat colpidor i us vull escriure el fragment que m'ha agradat més. El poema es diu Adiskideen ihesa - Fuga de amigos.


Adiskide izan zaituztedanok:
ez naiz zuetako bakar batez damutzen,
ezta irainka urrundu zitzaidanaz ere.
Adiskideen ihesak euriaren antza du;
ezezagun eta ustekabean gertatzen da,
lurraren zirrikituetan behera desagertzen;
pikotxaz eta palaz zuloa egin behar da,
non edo han osinik edo ur poxirik
geratu den ikusteko.



Amigos de otros tiempos:
no me arrepiento de ninguno de vosotros,
ni de aquél que se alejó lanzando improperios.
La fuga de los amigos se asemeja a la lluvia:
ocurre inesperadamente, con desconcierto,
y se escurre por las grietas de la tierra.
Es preciso cavar con pico y pala
para comprobar si quedan restos de
charcos o de humedad por algún lado.

Aquests ulls

Aquests ulls des d'on brollen

les il·lusions trencades

i s'esmicolen els somnis més desitjats.

Ja no hi ha espurnes llampegant

sobre els meus llavis tristos

i les papallones fa temps que van emigrar.

Són mans petites i plenes d'enganys.

Raquel Riba i Raja

31 de juliol de 2011

Qui vindrà?

foto by Raquel Riba i Raja


Qui vindrà a buscar-nos
quan el temps se'ns tiri a sobre?

Quan el defalliment arribi
i els passos ensopeguin
pel pes de la pols sobre la pell,
ens cauran de les mans els crits.

Pensarosos i profundament afeblits
escorrerem el suc dels núvols
amb les mans.

Qui vindrà a buscar-nos
quan el temps emmudeixi el temps?

No vindrà ningú. Hi serem nosaltres.


Raquel Riba i Raja
27 juliol 2011

Raquel 1 - DGT 0: fi del partit

Per fi ja ho puc dir: ja tinc el carnet de conduir!

Després de 2 anys d'estar apuntada a l'autoescola i de 44 hores circulant per Barcelona i rodalies puc dir que sí: sóc dona i m'he tret el carnet a la primera i, ATENCIÓ, sense fer cap error!

La veritat és que l'examen em va anar molt bé. Zona superpija (Pedralbes): des de la zona d'examen l'examinadora em va fer baixar fins la Diagonal i d'allà a la ronda. Tornant de nou per Diagonal i cap a la zona d'examen a deixar el cotxe.

Això sí, vaig tenir un moment crític: la sortida que havia d'agafar estava més a prop del que em pensava i vaig entrar massa ràpid. Per sort vaig controlar el cotxe sense cap problema, però quina reducció de velocitat!
Per no dir que, tornat per la Diagonal, dos taxistes gairebé arriben a les mans al costat del meu cotxe, mentre esperàvem que el semàfor es posés verd...

Un examen molt entretingut. xD

Ara entro en el món de les persones que tenim carnet i no el podem utilitzar perquè no hi ha cotxe esperant-nos, així que estic buscant un cotxe de segona mà. Si algú en sap d'algun que m'ho faci saber, si us plau.

Com em va dir el meu professor: tens carnet -o llicència per matar, com li agrada dir a ell- però NO saps conduir! Ara arriba l'aprenentatge.

Endavant, doncs!

Corrandes d'exili

Vaig conèixer aquest gran poema gràcies a la versió musical que en va fer l'Ovidi Montllor.




Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart (Joan Oliver)

Estat d'absència

Em pesa als ulls un estat d'absència.
Les parpelles em cauen pausades
per la suavitat desplegada del teu ventre.

Quan la llum ha entrat
i ens hem trobat amb l'escalfor i la suor de la nit
els petons se'ns han desfet a les mans.
A l'instant hem sentit la necessitat a la pell
i ens hem estimat amb la tendresa dels matins.

Ara, ben sola, em recorren pels braços
totes les carícies passades
i em cau als muscles l'enyorança
feixuga de la teva presència.

Desitjaria tenir-te a la falda
per sadollar-me lentament
de tots els teus nèctars
i nedar alliberada per les calmes
d'entre els teus pits.

I t'enyoro tant que em falta l'aire
i els peus cansats se m'ancoren en terra
i quedo fixada.

Amb ulls orbs miro endins
i t'abraço tota la nit.


Raquel Riba i Raja, 9-10 d'abril de 2011

Barcelona decideix

Aquest matí m'he llevat ben d'hora per anar a dir la meva a la Consulta sobre la Independència i he estat la vuitena a l'escola on vaig fer primària.

Pel que fa a la independència de Catalunya no ens podem adormir!

Estic emocionada, no hi ha paraules!

Tant sí com no, aneu a votar. És importantíssim que fem saber a tothom què pensem i què volem.

Que passeu un gran diumenge.

//*//

El pas del Pug

Avui fa un any que et vivim sense viure't.

Estimada DGT

Estimada DGT,

Saps que no m'agrades perquè ets incomprensible i sempre t'embranques d'una manera que em fa perdre la calma i m'ataca els nervis. La nostra relació ja fa 6 mesos que dura i fins ara no he trobat la manera de perdre't de vista, però ahir vaig aconseguir fer un pas més: després de passar 30 min intentant entendre les teves frases buides de poesia i art i que te'm riguessis a la cara al preguntar-me coses banals, vaig creure que la nostra relació s'acabaria en sec. Punt i final.
En part em fotia perquè amb tu tot són peles i t'agrada escanyar el personal tant com pots, però pensar que podria perdre't de vista encara que fos perdent l'assalt, em reconfortava una mica. I em vaig equivocar. Al vespre vaig rebre una trucada que m'informava que jo havia guanyat la primera batalla.

Així que t'informo, estimada DGT, que guanyaré la guerra per molts cotxes que hagi de ratllar i abonyegar.

Les carreteres catalanes aviat tindran un nou perill al volant.

He dit.

Raquel

Dia de la dona

Aquest dissabte 12 de març es realitzarà un acte pel dia de la dona a la pl. Comas (Les Corts)

Hi haurà novetats respecte els anys anteriors i us puc assegurar que encara serà millor!

Començarem amb una tabalada conjunta de les entitats de percussió del barri, per animar a tothom a venir a la plaça a gaudir i a celebrar un dia com aquest. A mida que aneu arribant, podreu començar els tallers que hi trobareu: us donarem a conèixer dones que han tingut un paper important en la societat i que, tot i la importància que tenen, no sempre són recordades com mereixerien. De segur que quedeu meravellats per alguna d'aquestes dones, i és per aquest motiu que us donarem la possibilitat de fer-vos una xapa amb la seva cara!

Per agafar forces pel que vindrà tot seguit, què millor que gaudir amb els aromes d'una bona xocolatada amb melindros?

Gaudiu d'aquest gust dolcet, animant-vos a pujar a l'escenari per dir la vostra. Què us passa pel cap en un dia com aquest? Coneixíeu les dones que us presentem?

Tindreu al vostre abast tot d'escrits que podreu triar i remenar per llegir-los. També podeu portar els vostres de casa!

Volem que us expresseu i que pugueu dir en veu alta allò que tingueu ganes de dir.

Entre paraula i paraula fruïrem d'unes actuacions molt especials preparades carinyosament pels joves del barri. I per no deixar indiferents les nostres ànimes gaudirem dels cants del gospel!

En acabat, els nostres percussionistes faran l'últim crit al cel per tal que mai més les veus de les dones quedin silenciades.

Us hi esperem!

Dissabte 12 de març

17:00h

plaça Comas

L3 Les Corts

Sense senyal

Aquest matí la primera notícia que he sentit ha estat aquesta.

Jo també m'uneixo a la protesta.

Allò de sempre

Fins fa uns minuts no he pogut escoltar la roda de premsa que l'entrenador del Girona, Raul Agné, va fer a Osca després del partit del passat cap de setmana.

Per qui no sàpiga què va passar:

Els periodistes li fan preguntes en castellà i ell les respon. Un periodista català li fa una pregunta en català i la comença a respondre en català. Periodistes locals el tallen perquè respongui en castellà. Agné diu tranquil·lament que aquesta la respondrà en català i a ells ja els respondrà en castellà "cap problema", però això no els satifà: pretenen que les respongui totes només en castellà. Vist això Agné decideix suspendre la roda de premsa.

M'agradaria destacar el "No da igual, no!" Diu tantes coses amb 4 mots...

Ho podeu veure a continuació:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3368670

Des del meu petit raconet a internet vull i necessito donar suport a Agné perquè n'estic farta d'aquestes tonteries. Molt. I m'irrita que no ens vulguin deixar expressar com ens dóna la gana.

També vull donar-li les gràcies. Desitjo que mica en mica tots fem veure al món els nostres drets.

Després de veure les imatges, què és el primer que us ha passat pel cap?

La patata fregida

Avui és Sant Valentí i com que no conec a cap Valentí, no hi ha cap motiu de celebració.

Punt i final.



P.S: I això pels més empalagosos: mi corazón palpita como una patata frita.

He mirat aquesta terra (II)

A finals del 2009 vam tenir el gran plaer de poder anar a veure l'obra de teatre El jardí dels cinc arbres. Una adaptació dels textos de Salvador Espriu per Joan Ollé.

Entre els actors i actrius meravellosos que hi actuaven també hi havia la gran cantant catalana Sílvia Pérez Cruz. Cantava poemes que s'havien musicat per artistes com Raimon o Marina Rossell. La crítica aquí i aquí.

Va ser tan corprenedor que hi vam anar dues vegades. I sempre hem dit: el que donaríem per tenir les cançons enregistrades per poder escoltar-les a cada instant.

Doncs bé, avui i per casualitat, he trobat un video al youtube on la Sílvia acompanyada per Toti Soler ens canta una de les cançons que va cantar a l'obra: He mirat aquesta terra.

Gaudiu i deixeu-vos emportar per aquesta veu que emociona.

Una feinada

Fa dies que penso d'escriure aquesta entrada al bloc. Potser moltes de vosaltres em podreu entendre...

La veritat és que ja fa anys que em trobo, almenys una vegada a l'any, amb una situació incòmoda que sovint em fa estressar i, si l'època de l'any i els llums que m'enfoquen ho permeten, suar.

Es tracta del moment d'emprovar-me els sostenidors quan he de triar quin compro. Els nois no crec que hi entengueu massa de cordar-ne -de ben segur que teniu més fal·lera per descordar-ne-, però nosaltres, les noies, en general crec que en aquest aspecte tenim la mà trencada.

Però què passa quan just al costat dels gafets o les gafetes hi ha cosides 2 o 3 etiquetes d'uns quants centímetres de llarg, tot tapant-los? I si a més d'aquestes etiquetes en penja una altra d'aquestes, de cartró amb el preu i la marca? I si al costat de tot això trobem la peça magnètica antirobatoris?
Doncs bé, el resultat és una complicada estratègia circense per aconseguir introduir els gafets a les gafetes.

Però la història no acaba aquí! No, no! I si just en el moment d'emprovar i mirar-te i remirar-te marxa la llum a la botiga? Ah!!!! Aleshores ja has begut oli perquè no pots veure absolutament res de res. (sort de la llum dels mòbils)

Doncs tot això és el que em va passar fa uns dies a una botiga de roba interior del Portal de l'Àngel.

La situació va ser molt còmica i totes la vam prendre amb bon humor -quin remei-. Això és veritat, però va ser del tot surrealista. Van ser imatges perfectes per càmeres ocultes i L'APM.

Desconec completament si la persona que ha dissenyat la col·locació de les etiquetes en els sostenidors és home o dona, però jo i des d'aquí li demano, per favor, que revisi la feina feta per agilitzar força el pas pels emprovadors i perquè mai més haguem de fer filigranes ni sortir contracturades quan toca comprar sostenidors nous.

Moltes gràcies.

Naturalment químic

Ahir, després de dinar, vaig anar a passejar per airejar-me una mica després de massa dies tancada a casa estudiant.

Quan surto m'agrada fixar-me en el que m'envolta i sovint trobo coses curioses.

Ahir em vaig fixar en un cartell d'una fruiteria i he tingut la necessitat de compartir el contingut amb vosaltres.

El cartell era de cartró, escrit a mà, i estava a sobre de les mandaries. Hi deia: MANDARINES NATURALS.

Com sempre que apareix la paraula NATURAL en alguna botiga, la Raquel s'enfada o pensa que ja està bé de tanta tonteria amb la paraula dels nassos. Li passa el mateix amb ORGÀNIC o QUÍMIC o BIOLÒGIC.

Per culpa del màrqueting i la mala utilització que es fa d'aquestes paraules, les persones tenen conceptes totalment erronis del que els envolta. Personalment, estic totalment en contra d'utilitzar QUÍMIC, per exemple, per dir que una cosa és dolentíssima i que millor que no la compris no fos cas que en sortissis perjudicat. En canvi, si utilitzem la paraula NATURAL significa que allò és boníssim per la teva salut i que és el que has de comprar i, a més a més, no té ni una engruna de res QUÍMIC.

Així, la mala utilització d'aquestes paraules ha fet creure a molta gent que NATURAL és el contrari de QUÍMIC. PERO SENYORS/ES!!! QUAN S'ADONARAN QUE TOT ALLÒ QUE ENS ENVOLTA ÉS QUÍMIC? TOT EL QUE ÉS NATURAL ÉS QUÍMIC I NO PER AIXÒ HA DE SER MILLOR O PITJOR!

El dia que tothom sàpiga que TOT és química, seré la persona més feliç del món.

Mentrestant, seguiré fent carotes quan vegi els anuncis de la tele i els cartellets de les botigues.

Ah! Per cert, les úniques mandarines que he vist mai no-naturals són les de decoració i que jo sàpiga no es mengen. No sé si vosaltres heu comprat mai unes mandarines comestibles que no siguin naturals. Si és així, feu-m'ho saber!


Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Bo és poetar

I si comencem l'any amb poesia? Per variar una mica, és clar! :P

Bo és poetar
sobre les carícies de la teva ànima
deixant anar el meu desig
per tota la teva pell estesa,
i solcar mots impossibles al teu cos.

Embelleixo els camins amb la saliva
que em sorgeix del profund interior
com l’elixir que engrana les nostres vides.

Bo és poetitzar la poesia
que veig fluir entre les teves mans
quan els estels ens baixen el plaer de la llum
i la fem esclatar amb la carn dels llavis.

I, ara que sento com neixen les paraules del ventre,
m’embolcallo de l’aroma fresc de l’origen
i t’esquitxo amb lletres mullades
per inscriure’t a la pell la realitat de l’existència.


Raquel Riba i Raja, 2 i 3 de desembre de 2010

De viva voz

Antología personal. De viva voz.

Aquest és el títol del cd que vam demanar als Reis Mags d'Orient i que ens han portat!

És una tria dels poemes de la Gioconda Belli llegits per ella. Ja us podeu imaginar que és tota una delícia!

També ens han portat la seva última novel·la: El país de las mujeres, que espero començar ben aviat.

Espero que els Reis us hagin portat tot el que desitjàveu.

:)