A principis d'agost vam estar a Donostia i com a record vaig voler comprar algun llibre de poesia basca traduït al castellà.
Aconseguir-ho no va ser fàcil, sembla ser que els treballadors de la llibreria especialitzada en llibres en èuscar no saben què venen! I tot i que la dona passés de nosaltres, com que som ben tossuts, vam aconseguir tenir a les mans 5 o 6 llibres d'aquest tipus.
Hi ha diferents editorials que tenen llibres en format bilingüe, però n'hi ha una que tria els textos i els separa en 3 nivells (fàcil, mitjà i alt) i ho fa per tal d'apropar l'èuscar a tothom. D'aquesta editorial tenien uns quants llibres, però no sabia quin triar perquè evidentment! no tenia ni idea de qui els havia escrit. Al final vaig decidir llegir per sobre alguns poemes de cada, a l'atzar.
I el guanyador va ser Mailu Isila / Martillo Silencioso de Juan Kruz Igerabide i la traducció està feta per ell mateix.
Fa una estona he llegit un poema seu que m'ha semblat colpidor i us vull escriure el fragment que m'ha agradat més. El poema es diu Adiskideen ihesa - Fuga de amigos.
Adiskide izan zaituztedanok:
ez naiz zuetako bakar batez damutzen,
ezta irainka urrundu zitzaidanaz ere.
Adiskideen ihesak euriaren antza du;
ezezagun eta ustekabean gertatzen da,
lurraren zirrikituetan behera desagertzen;
pikotxaz eta palaz zuloa egin behar da,
non edo han osinik edo ur poxirik
geratu den ikusteko.
Amigos de otros tiempos:
no me arrepiento de ninguno de vosotros,
ni de aquél que se alejó lanzando improperios.
La fuga de los amigos se asemeja a la lluvia:
ocurre inesperadamente, con desconcierto,
y se escurre por las grietas de la tierra.
Es preciso cavar con pico y pala
para comprobar si quedan restos de
charcos o de humedad por algún lado.
El present és un regal
Fa 1 mes
4 comentaris:
La incapacitat de certes persones per saber realitzar la seva feina és un dels pocs punts negres de la genial experiència que fou Donostia i la resta de la primera visita conjunta a Euskal Herria.
Respecte el poema que ens presentes és una gran tria. Els dos primers versos són tota una declaració de principis fonamental: és una llàstima perdre persones que han sigut molt importants en la nostra vida, especialment quan aquesta pèrdua és una fugida de la que desconeixem el motiu.
Ara bé, no podem abandonar allò que ha sigut i que ens ha ajudat a ésser qui som pel fet que aquella persona ja no vulgui restar al nostra costat. Hem de treure'n el benefici del record d'allò viscut i tractar de mirar endavant.
M'agrada molt la comparativa que fa en el poema. Com juga amb el concepte d'aigua i amistat, com aquesta aigua donadora de vida pot marxar i perdre's...
Crec que gairebé tothom ha viscut aquesta situació i sap com de trista i dolorosa és. No és gens fàcil acceptar el concepte d'"ex-amic". Cal saber obrir els ulls i felicitar-nos per qui resta al nostre costat.
Gràcies per apropar-nos aquests versos
Per cert, la ressenya del llibre que la noia fou incapaç de veure tot i tenir al davant era:
POESÍA VASCA. ANTOLOGÍA BILINGÜE. PRESENTACIÓN Y SELECCIÓN DE PATRICIO URQUIZU
de URQUIZU SARASUA, Patricio
EAN/ISBN: 9788436258554
Editorial: UNED
Els dos primers versos em van atrapar.
Em recorden als de la Gioconda Belli:
No me arrepiento de nada.
Desde la mujer que soy,
a veces me da por contemplar
aquellas que pude haber sido...
No havia caigut, però la relació està molt ben trobada!
Sí, sí, els sis versos podrien formar part d'un únic tot.
Publica un comentari a l'entrada