Una feinada

Fa dies que penso d'escriure aquesta entrada al bloc. Potser moltes de vosaltres em podreu entendre...

La veritat és que ja fa anys que em trobo, almenys una vegada a l'any, amb una situació incòmoda que sovint em fa estressar i, si l'època de l'any i els llums que m'enfoquen ho permeten, suar.

Es tracta del moment d'emprovar-me els sostenidors quan he de triar quin compro. Els nois no crec que hi entengueu massa de cordar-ne -de ben segur que teniu més fal·lera per descordar-ne-, però nosaltres, les noies, en general crec que en aquest aspecte tenim la mà trencada.

Però què passa quan just al costat dels gafets o les gafetes hi ha cosides 2 o 3 etiquetes d'uns quants centímetres de llarg, tot tapant-los? I si a més d'aquestes etiquetes en penja una altra d'aquestes, de cartró amb el preu i la marca? I si al costat de tot això trobem la peça magnètica antirobatoris?
Doncs bé, el resultat és una complicada estratègia circense per aconseguir introduir els gafets a les gafetes.

Però la història no acaba aquí! No, no! I si just en el moment d'emprovar i mirar-te i remirar-te marxa la llum a la botiga? Ah!!!! Aleshores ja has begut oli perquè no pots veure absolutament res de res. (sort de la llum dels mòbils)

Doncs tot això és el que em va passar fa uns dies a una botiga de roba interior del Portal de l'Àngel.

La situació va ser molt còmica i totes la vam prendre amb bon humor -quin remei-. Això és veritat, però va ser del tot surrealista. Van ser imatges perfectes per càmeres ocultes i L'APM.

Desconec completament si la persona que ha dissenyat la col·locació de les etiquetes en els sostenidors és home o dona, però jo i des d'aquí li demano, per favor, que revisi la feina feta per agilitzar força el pas pels emprovadors i perquè mai més haguem de fer filigranes ni sortir contracturades quan toca comprar sostenidors nous.

Moltes gràcies.

Naturalment químic

Ahir, després de dinar, vaig anar a passejar per airejar-me una mica després de massa dies tancada a casa estudiant.

Quan surto m'agrada fixar-me en el que m'envolta i sovint trobo coses curioses.

Ahir em vaig fixar en un cartell d'una fruiteria i he tingut la necessitat de compartir el contingut amb vosaltres.

El cartell era de cartró, escrit a mà, i estava a sobre de les mandaries. Hi deia: MANDARINES NATURALS.

Com sempre que apareix la paraula NATURAL en alguna botiga, la Raquel s'enfada o pensa que ja està bé de tanta tonteria amb la paraula dels nassos. Li passa el mateix amb ORGÀNIC o QUÍMIC o BIOLÒGIC.

Per culpa del màrqueting i la mala utilització que es fa d'aquestes paraules, les persones tenen conceptes totalment erronis del que els envolta. Personalment, estic totalment en contra d'utilitzar QUÍMIC, per exemple, per dir que una cosa és dolentíssima i que millor que no la compris no fos cas que en sortissis perjudicat. En canvi, si utilitzem la paraula NATURAL significa que allò és boníssim per la teva salut i que és el que has de comprar i, a més a més, no té ni una engruna de res QUÍMIC.

Així, la mala utilització d'aquestes paraules ha fet creure a molta gent que NATURAL és el contrari de QUÍMIC. PERO SENYORS/ES!!! QUAN S'ADONARAN QUE TOT ALLÒ QUE ENS ENVOLTA ÉS QUÍMIC? TOT EL QUE ÉS NATURAL ÉS QUÍMIC I NO PER AIXÒ HA DE SER MILLOR O PITJOR!

El dia que tothom sàpiga que TOT és química, seré la persona més feliç del món.

Mentrestant, seguiré fent carotes quan vegi els anuncis de la tele i els cartellets de les botigues.

Ah! Per cert, les úniques mandarines que he vist mai no-naturals són les de decoració i que jo sàpiga no es mengen. No sé si vosaltres heu comprat mai unes mandarines comestibles que no siguin naturals. Si és així, feu-m'ho saber!


Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Bo és poetar

I si comencem l'any amb poesia? Per variar una mica, és clar! :P

Bo és poetar
sobre les carícies de la teva ànima
deixant anar el meu desig
per tota la teva pell estesa,
i solcar mots impossibles al teu cos.

Embelleixo els camins amb la saliva
que em sorgeix del profund interior
com l’elixir que engrana les nostres vides.

Bo és poetitzar la poesia
que veig fluir entre les teves mans
quan els estels ens baixen el plaer de la llum
i la fem esclatar amb la carn dels llavis.

I, ara que sento com neixen les paraules del ventre,
m’embolcallo de l’aroma fresc de l’origen
i t’esquitxo amb lletres mullades
per inscriure’t a la pell la realitat de l’existència.


Raquel Riba i Raja, 2 i 3 de desembre de 2010

De viva voz

Antología personal. De viva voz.

Aquest és el títol del cd que vam demanar als Reis Mags d'Orient i que ens han portat!

És una tria dels poemes de la Gioconda Belli llegits per ella. Ja us podeu imaginar que és tota una delícia!

També ens han portat la seva última novel·la: El país de las mujeres, que espero començar ben aviat.

Espero que els Reis us hagin portat tot el que desitjàveu.

:)