Una feinada

Fa dies que penso d'escriure aquesta entrada al bloc. Potser moltes de vosaltres em podreu entendre...

La veritat és que ja fa anys que em trobo, almenys una vegada a l'any, amb una situació incòmoda que sovint em fa estressar i, si l'època de l'any i els llums que m'enfoquen ho permeten, suar.

Es tracta del moment d'emprovar-me els sostenidors quan he de triar quin compro. Els nois no crec que hi entengueu massa de cordar-ne -de ben segur que teniu més fal·lera per descordar-ne-, però nosaltres, les noies, en general crec que en aquest aspecte tenim la mà trencada.

Però què passa quan just al costat dels gafets o les gafetes hi ha cosides 2 o 3 etiquetes d'uns quants centímetres de llarg, tot tapant-los? I si a més d'aquestes etiquetes en penja una altra d'aquestes, de cartró amb el preu i la marca? I si al costat de tot això trobem la peça magnètica antirobatoris?
Doncs bé, el resultat és una complicada estratègia circense per aconseguir introduir els gafets a les gafetes.

Però la història no acaba aquí! No, no! I si just en el moment d'emprovar i mirar-te i remirar-te marxa la llum a la botiga? Ah!!!! Aleshores ja has begut oli perquè no pots veure absolutament res de res. (sort de la llum dels mòbils)

Doncs tot això és el que em va passar fa uns dies a una botiga de roba interior del Portal de l'Àngel.

La situació va ser molt còmica i totes la vam prendre amb bon humor -quin remei-. Això és veritat, però va ser del tot surrealista. Van ser imatges perfectes per càmeres ocultes i L'APM.

Desconec completament si la persona que ha dissenyat la col·locació de les etiquetes en els sostenidors és home o dona, però jo i des d'aquí li demano, per favor, que revisi la feina feta per agilitzar força el pas pels emprovadors i perquè mai més haguem de fer filigranes ni sortir contracturades quan toca comprar sostenidors nous.

Moltes gràcies.