dimarts, 18 de gener del 2011

Naturalment químic

Ahir, després de dinar, vaig anar a passejar per airejar-me una mica després de massa dies tancada a casa estudiant.

Quan surto m'agrada fixar-me en el que m'envolta i sovint trobo coses curioses.

Ahir em vaig fixar en un cartell d'una fruiteria i he tingut la necessitat de compartir el contingut amb vosaltres.

El cartell era de cartró, escrit a mà, i estava a sobre de les mandaries. Hi deia: MANDARINES NATURALS.

Com sempre que apareix la paraula NATURAL en alguna botiga, la Raquel s'enfada o pensa que ja està bé de tanta tonteria amb la paraula dels nassos. Li passa el mateix amb ORGÀNIC o QUÍMIC o BIOLÒGIC.

Per culpa del màrqueting i la mala utilització que es fa d'aquestes paraules, les persones tenen conceptes totalment erronis del que els envolta. Personalment, estic totalment en contra d'utilitzar QUÍMIC, per exemple, per dir que una cosa és dolentíssima i que millor que no la compris no fos cas que en sortissis perjudicat. En canvi, si utilitzem la paraula NATURAL significa que allò és boníssim per la teva salut i que és el que has de comprar i, a més a més, no té ni una engruna de res QUÍMIC.

Així, la mala utilització d'aquestes paraules ha fet creure a molta gent que NATURAL és el contrari de QUÍMIC. PERO SENYORS/ES!!! QUAN S'ADONARAN QUE TOT ALLÒ QUE ENS ENVOLTA ÉS QUÍMIC? TOT EL QUE ÉS NATURAL ÉS QUÍMIC I NO PER AIXÒ HA DE SER MILLOR O PITJOR!

El dia que tothom sàpiga que TOT és química, seré la persona més feliç del món.

Mentrestant, seguiré fent carotes quan vegi els anuncis de la tele i els cartellets de les botigues.

Ah! Per cert, les úniques mandarines que he vist mai no-naturals són les de decoració i que jo sàpiga no es mengen. No sé si vosaltres heu comprat mai unes mandarines comestibles que no siguin naturals. Si és així, feu-m'ho saber!


Perdoneu, però algú ho havia de dir.

10 comentaris:

Patricia ha dit...

Això anava a dir, si unes són naturals, què nassos són les altres?

Equiparar químic amb tòxic és un error de concepte bastant greu, així anem.

Salut!

Natxo ha dit...

Quantes vegades haurem tingut, i tindrem, converses respecte això.

Aquestes expressions el que denoten és el baix grau de coneixements de la societat.

Com bé dius, i saps, Química ho és tot, perquè tot està format per elements químics i regit per les seves lleis (així com per les de la Física). I respecte el concepte biològic, tres quarts del mateix: morir-se és absolutament biològic i natural, i gens bo per la nostra salut (habitualment).

Natxo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
xavier ha dit...

Es pot afegir que fins i tot la radioactivitat, també és natural

Magda ha dit...

Raquel,

Ho puc posar al Blog de Lectures de Ciència?

Petons,

Raquel ha dit...

Sí, Patricia, així anem...

Natxo, sempre seguiràs mirant-me la cara per veure quina ganyota faig després de veure anuncis d'aquests.

Xavier, benvingut al blog! Tens tota la raó.

Magda, tot un plaer!

Pedro ha dit...

El plantejament de que la radioactivitat 'no' és natural només pot entendre's des d'un punt de vist antropocèntric. Queda prou clar al 'Gaia' de Lovelock...

Jo hagués fet un article igual que aquest sobre les mates -i això que no sóc precisament matemàtic- però ja saps: un 105% de la població no entén d'estadística.

Crec que un dels més grans enemics de la Química és el mite de que l'Amor es una alquimia d'hormones. Gent que poc sap d'amor es rebela contra el seu presumpte antònim, demostrant que encara en saben menys. A partir d'aquí, parlar de mandarines ja és gairebé un eufemisme. Petons!

Magda ha dit...

Jo quan sento parlar de mandarines penso amb la "O de Rochas", el mític perfum, que segons diuen està fet a partir de la pell de mandarina.

Mercè Estruç Faig Clic ha dit...

Raquel 100% d'acord amb tu.
Una abraçada

Natxo ha dit...

M'encantaria poder llegir un article de Pedro respecte l'estadística, la ciència que pot dir tot allò que es vulgui si es saben utilitzar els números.

El gran problema de la ciència (i de la seva divulgació) és l'antropocentrisme.

L'amor no és una alquímia d'hormones? Afortunadament, llavors, els poetes poden continuar mentint potser apropant-se a la veritat (o no era ben bé això el que deia Semirea a Jardins de Mar?).

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons