Vaig conèixer aquest gran poema gràcies a la versió musical que en va fer l'Ovidi Montllor.
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Pere Quart (Joan Oliver)
El present és un regal
Fa 2 mesos
3 comentaris:
Yo d'Ovidi Montllor sempre recordo aquella de "Per ordre de l'alcaaaaalde es fa saber a tothom que una fera ferotge..." m'encantava de petita i ara també.
El meu ex, fa força anys, va escriure una petita novel·la( que va ser premiada) on la primera part del poema iniciava la narració.
L'Ovidi ens va acostar als poetes i la seva veu, enregistrada, encara ens fa trontollar el cor.
una abraçada
L'Ovidi féu una grandíssima i importantíssima tasca d'apropar els poetes a la ciutadania. Tot un geni poc reconegut.
És aquest un poema esfereïdorament bo.
Molt destacable la versió d'immigrasons:
http://www.youtube.com/watch?v=N4Bbx1_4Dgc
Publica un comentari a l'entrada