Estimada DGT,
Saps que no m'agrades perquè ets incomprensible i sempre t'embranques d'una manera que em fa perdre la calma i m'ataca els nervis. La nostra relació ja fa 6 mesos que dura i fins ara no he trobat la manera de perdre't de vista, però ahir vaig aconseguir fer un pas més: després de passar 30 min intentant entendre les teves frases buides de poesia i art i que te'm riguessis a la cara al preguntar-me coses banals, vaig creure que la nostra relació s'acabaria en sec. Punt i final.
En part em fotia perquè amb tu tot són peles i t'agrada escanyar el personal tant com pots, però pensar que podria perdre't de vista encara que fos perdent l'assalt, em reconfortava una mica. I em vaig equivocar. Al vespre vaig rebre una trucada que m'informava que jo havia guanyat la primera batalla.
Així que t'informo, estimada DGT, que guanyaré la guerra per molts cotxes que hagi de ratllar i abonyegar.
Les carreteres catalanes aviat tindran un nou perill al volant.
He dit.
Raquel
El present és un regal
Fa 2 mesos
4 comentaris:
Bravo LMM!
Tu pots! Ara a per la part pràctica.
I que jo et vagi tot just darrere aconseguint la victòria.
Però l'entrepà al final de què era?
Raquel, ningú a de menyspreuar el nostre talent, saviesa, sentiments,... qui ho faci no mereix compartir l'aire que respirem, el sol que ens acaricia, ni la lluna que ens fa de tutora.
Costa molt desprendre't d'una persona quan s'ha establert un lligam, però ja veureas que el sentiment que tindràs molt aviat serà : ORGULLOSA d'haver fet el pas.
Una abraçada i... alerta amb el volant, jo també vaig per les carreteres catalanes i em doldria que ens coneguesim després de fotrens un pinyu.
Estic plenament d'acord amb la Mercè respecte els menyspreu del talent.
I ja veuràs com molt aviat estaràs voltant per les catalanes carreteres...
Publica un comentari a l'entrada