Qui vindrà a buscar-nos
quan el temps se'ns tiri a sobre?
Quan el defalliment arribi
i els passos ensopeguin
pel pes de la pols sobre la pell,
ens cauran de les mans els crits.
Pensarosos i profundament afeblits
escorrerem el suc dels núvols
amb les mans.
Qui vindrà a buscar-nos
quan el temps emmudeixi el temps?
No vindrà ningú. Hi serem nosaltres.
Raquel Riba i Raja
27 juliol 2011
5 comentaris:
Genial! Trobava a faltar els teus poemes.
Petons!
"quan el temps emmudeixi el temps?"
Sóc una fan incondicional dels teus versos.
Moltes gràcies a totes dues. Aviat en podreu llegir més.
:)
Com sempre, genial.
Els tres últims versos sublims.
Molt maca la fotgrafia.
el final és com una galleda d'aigua freda i per això m'agrada tant.
Felicitats, m'agraden molt els teus versos (i tenies raó, tenim una manera similar d'expressar les coses)
Publica un comentari a l'entrada