Mor
un cargol
tot esperant una gota de pluja.
Sec.
La seva família
reunida
plora sobre una fulla
seca.
Dues plantes més enllà
un cuc de terra treu el cap
i es posa el barret:
no tots els dies
es veuen llàgrimes de cargol.
Raquel Riba, 3 de març de 2009
2 comentaris:
m'agraden les imatges del poema/relat; i, sobretot, com passes de la tristor a la joia.
Pobreeeeet cargoleeeeeeeeeet, Raquel, salva-li la vida...
Publica un comentari a l'entrada