Aquestes paraules són de les més especials que he escrit. Van ser una feina de molts dies d'una barreja de sentiments nous i macos que no acabava de comprendre o se'm feia estrany fer-ho. Al final ho vaig poder acabar plasmant en una estona de matinada.
Ets la tendresa
quan em saluden els teus ulls tímids.
A les imatges que tinc quan hi ets sense ser-hi.
Ets poesia.
Enllaces paraules per construir universos
i jo els visc i els somio
m’imagino dins amb tu
desbordats de somriures,
et menjo, suculent alegria
i m’entres i m’alimentes.
Fruit carnós i madur, els teus llavis
jo, fruit sec i jove, desitjo provar-los.
Deixa fluir la teva aigua –també ets riu-
sobre la meva pell esquerdada
i torna-li la textura fina de pètal.
Vull ser rosa, lli i lila;
la més fèrtil. També donar-te els fruits.
Em deixo caure sobre els teus llargs cabells
i em gronxo a cada rínxol negre.
Em provoques tendresa.
Deixa’m acaronar-te els sentits
per fer-te’ls més dolços.
Assaborint-me mossega’m, alimenta’t,
i sobretot besa’m.
Besa’m.
quan em saluden els teus ulls tímids.
A les imatges que tinc quan hi ets sense ser-hi.
Ets poesia.
Enllaces paraules per construir universos
i jo els visc i els somio
m’imagino dins amb tu
desbordats de somriures,
et menjo, suculent alegria
i m’entres i m’alimentes.
Fruit carnós i madur, els teus llavis
jo, fruit sec i jove, desitjo provar-los.
Deixa fluir la teva aigua –també ets riu-
sobre la meva pell esquerdada
i torna-li la textura fina de pètal.
Vull ser rosa, lli i lila;
la més fèrtil. També donar-te els fruits.
Em deixo caure sobre els teus llargs cabells
i em gronxo a cada rínxol negre.
Em provoques tendresa.
Deixa’m acaronar-te els sentits
per fer-te’ls més dolços.
Assaborint-me mossega’m, alimenta’t,
i sobretot besa’m.
Besa’m.
Raquel Riba, 27 de Juliol de 2008
3 comentaris:
aquests versos són molt especials, també, per mi, i només cal mirar la data...
recordo que sense copiar-lo sencer el possares al flog; però també, que era al final del "regal d'aniversari" que em feres.
És molt important, ja que és tot allò que desitjaves -desitjàvem- però encara no havíem començat a dir-nos, sí a construir, quan ja podien esdevenir aquestes paraules escrites. Per sort, les fèrem realitat.
Em vaig sentir "ultrapassat" quan m'escrigueres que aquestes paraules per tu eren un primer regal, ja que eren molt diferent a tot el que havies escrit abans... sols puc dir que el regal és teu. I que em semblen unes paraules precioses -valorant la vessant literària només; l'altre crec que també ho saps-.
Raquel,
la teva poesia em deixa sense alè. Pot ser perquè jo també estic flotant en uns sentiments semblants, però...no. És molt més. Connectes el teu cor amb el dels que et llegeixen i això només ho fan els més grans poetes. Felicitats!
Olivia,
Jo em quedo sense paraules amb les teves. Em sento superada pel que em dius; no hi estic gaire acostumada.
M'alegro que les meves paraules arribin amb tanta sensibilitat a tots aquells que les llegeixen.
Gràcies per fer-me fer un gran somriure. :)
Publica un comentari a l'entrada