De vegades et dic pesat.
Corcó.
De vegades, ho ets.
De vegades et dic carallot.
Barruer.
De vegades, ho ets.
Potser, aquestes vegades,
només escoltes el que sona
i no pots descobrir el que s’amaga,
però hi ha un rerefons de tot això:
En el fons, tan sols hi sóc jo
estimant-te infinitament.
[...]
Corcó.
De vegades, ho ets.
De vegades et dic carallot.
Barruer.
De vegades, ho ets.
Potser, aquestes vegades,
només escoltes el que sona
i no pots descobrir el que s’amaga,
però hi ha un rerefons de tot això:
En el fons, tan sols hi sóc jo
estimant-te infinitament.
[...]
Ara que hi penso, em sap greu.
Dins només tinc paraules
dolces i tendres, que al sortir,
de vegades, es tornen lletges.
Per què?
I ja té nassos que tot això
t’ho digui jo, de vegades, pesada.
Corcó. Carallot i barruera.
Raquel Riba, 20 de Desembre de 2008
2 comentaris:
és molt maca la foto, especialment sabent de la predilecció teva per aquest lloc...
m'encanta la teva capacitat d'expressar allò senzill i quotidià amb les paraules precises perquè sigui poesia però sense perdre ni un àpex de la seva condició de simple.
les teves paraules són profundes i superficials al mateix temps; tens la capacitat de mostrar les sensacions més internes amb la visceralitat de la vida a flor de pell.
sols puc dir el que penso des de que vai' començar a descobrir-te: que ets una de les millors plomes que ha donat la nostra llengua.
gràcies.
gràcies per les teves paraules.
les meves paraules no eren una mena de venjança per la teva "condició d'escarida"; saps que puc ésser molt donat a fer comentaris llargs, que per obtenir el titular de premsa cal cercar molt en les meves parrafades.
sé el que un "m'ha agradat molt" teu significa; per això és tant important per a mi.
I el que et deia que et fa dibuixar un somriure rubortizat és la, si més no meva, veritat.
Publica un comentari a l'entrada