Fa uns quants anys fullejant un llibre de poesia a l'escola, vaig llegir un poema que em va captivar tant que no l'he pogut oblidar i sempre el vaig repetint per dins.
És un dels meus poemes preferits. Espero que gaudiu amb aquest petit regal.
Cristales de tu ausencia acribillan mi voz,
que se esparce en la noche
por el glacial desierto de mi alcoba.
-Yo quisiera ser ángel y soy loba-.
Yo quisiera ser luminosamente tuya
y soy oscuramente mía.
Gloria Fuertes
1 comentari:
els dos versos finals són brutalment sublims!!!
molt xulo.
Publica un comentari a l'entrada