Arriba la tardor
amb olor a botes noves
i el fred a l'esquena
a l'hora de la migdiada.
Aviat arribaran
les tardes fosques
arraulides al sofà
i les abraçades
més càlides
de l'any.
Em sento tardor.
El pes de les hores
sobre les fulles resseques
-del meu cos-.
Raquel Riba, 17 de Setembre de 2009
4 comentaris:
no sé ben bé per què sempre m'ha semblat que la tardor era considerada l'aneguet lleig de les estacions; però com totes té el seu què.
m'agrada el vers "Em sento tardor". A més, sí, ara arribarà el temps d'arraulir-se i tenir converses ben a propet.
m'has fer recordar alguns poemes dels romàntics anglesos (potser ja tenim nou text per Semirea).
M'ha agradat especialment la frase de les fulles resseques del meu cos, la frase és bella i a més et fa saltar del mon exterior a l'interior en una fracció de segon.
m'agradat el teu vers i amb el teu permís el posaré juntament amb fotos de la tardor al meu blog
una abraçada desde Reus
No hi ha cap problema sempre i quan es tinguin en compte els termes vinculats a la llicència següent:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Gràcies per l'interès! Ja m'avisaràs quan estigui fet. Fins la propera. :)
Publica un comentari a l'entrada