dilluns, 14 de setembre del 2009

Gioconda és amor


Avui he pogut començar el llibre El ojo de la mujer de la Gioconda Belli. Ha arribat un punt que es fa molt difícil subratllar els versos que més t'agraden, perquè tot ho trobes absolutament sublim. Us deixo un petit escrit.



Escribirte

Escribir, escribirte, dibujarte. Llenarte el pelo de todas las palabras detenidas, colgadas en el aire, en el tiempo, en aquella rama llena de flores amarillas del cortés cuya belleza me pone los pelos de punta cuando vengo bajando sola, por la carretera, pensando. Definir el misterio, el momento preciso del descubrimiento, el amor, esta sensación de aire comprimido dentro del cuerpo curvo, la explosiva felicidad que me saca las lágrimas y me colorea los ojos, la piel, los dientes, mientras voy volviéndome flor, enredadera, castillo, poema, entre tus manos que me acarician y me van deshojando, sacándome las palabras, volteándome de adentro para afuera, chorreando mi pasado, mi infancia de recuerdos felices, de sueños, de mar reventando contra los años, cada vez más hermoso y más grande, más grande y más hermoso.


Cómo puedo agarrar la ilusión, empuñarla en la mano y soltártela en la cara como una paloma feliz que saliera a descubrir la tierra después del diluvio; descubrirte hasta en los reflejos más ignorados, irte absorbiendo lentamente, como un secante, perdiéndome, perdiéndonos los dos, en la mañana en la que hicimos el amor con todo el sueño, el olor, el sudor de la noche salada en nuestros cuerpos, untándonos el amor, chorreándolo en el piso en grandes olas inmensas, buceando en el amor, duchándonos con el amor que nos sobra.

3 comentaris:

Natxo ha dit...

és senzillament sublim, té la capacitat de dir allò que sempre has desitjat i molt millor de com ho haugéssis fet...

és tot el que somies de les paraules...

i sí, es fa impossibles seleccionar versos... tot és subrallatble.

Magda ha dit...

Hola Raquel,

Ja veig -per la fotografia- que dediqueu qualsevol moment a fer art, tal com Robert Capa i Gerda Taro, suposo que heureu vist l'expossició al mnac.

I si, a mi també m'ha passat de deixar de subratllar a l'adonar-me que ho estava subratllant tot... gairebé com per agafar el llibre i posar-lo en un marc, tot sencer, com una obra d'art en sí mateixa.

Bona lectura!

Raquel ha dit...

Hola Magda,

La veritat és que sí que ens agrada l'art, en totes les seves expressions (la pesada de les fotografies acostumo a ser jo, no ho puc evitar). L'expo que em comentes em va agradar molt; tot el que estigui relacionat amb la Guerra Civil té un caire especial per a mi, però de totes maneres vaig veure fotos molt "maques" si se'm permet el luxe de dir-ho així -les d'ella em van agradar més, potser per la temàtica més del dia a dia i no tant la guerra a primera línia de foc-.


Pel que fa a la lectura: no tinc paraules!

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons