Ara dic
que el temps que conec
és l’avui,
i que no m’interessa cap altre mot
que em porti lluny d’on sóc.
El temps no em preocupa,
sóc jove. Plena de vida,
buida de pressa. Ric,
de mi. I ploro pels demés.
No sé dir no ni prou.
Sempre canto i ballo
quan plou. Miro el cel
i només veig blau.
Espero sense desesperar.
Somric sense necessitat.
Conjugo els verbs en present,
i mai no sé si serà pluja o vent.
Ara jugo a somriure
a aquest jo diferent
que em ve a través del mirall,
i li dic:
“A reveure. Fins al proper any!”
que el temps que conec
és l’avui,
i que no m’interessa cap altre mot
que em porti lluny d’on sóc.
El temps no em preocupa,
sóc jove. Plena de vida,
buida de pressa. Ric,
de mi. I ploro pels demés.
No sé dir no ni prou.
Sempre canto i ballo
quan plou. Miro el cel
i només veig blau.
Espero sense desesperar.
Somric sense necessitat.
Conjugo els verbs en present,
i mai no sé si serà pluja o vent.
Ara jugo a somriure
a aquest jo diferent
que em ve a través del mirall,
i li dic:
“A reveure. Fins al proper any!”
Raquel Riba, 12 de març de 2007
4 comentaris:
Sempre hi ha algun vers dels teus poemes que em captiva i aquí és:
conjubo els verbs en present...
tan senzill i tan ple de significat.
Raquel, podem posar algun dels teus poemes en el nostre blog Conte'm un conte que és de creació literària?
Hola Magda,
Gràcies de nou per deixar escrita la teva opinió.
Podeu triar el que volgueu per posar-lo al blog. Us agraïria que quan estigui penjat m'aviséssiu per veure-ho.
Moltes gràcies.
ets molt bona poetessa felicitats, et linko al meu blog i ens mantenim en contacte
un abraçada des de Reus
maca descripció de l'encert de viure el present.
"carpe diem" que digué el clàssic
Publica un comentari a l'entrada