Les llàgrimes cremen les galtes
i les corroeixen deixant arrugues.
Cada llàgrima una arruga.
Cada arruga un camí profund.
Quanta història viu a les galtes.
Raquel Riba, 2 de Gener de 2009
La dona del caixer (I)
Fa 4 anys
diumenge, 20 de setembre del 2009
[P A N S A]
Les llàgrimes cremen les galtes
i les corroeixen deixant arrugues.
Cada llàgrima una arruga.
Cada arruga un camí profund.
Quanta història viu a les galtes.
Raquel Riba, 2 de Gener de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
m'agrada aquesta seqüència de fotos.
doncs sí, quanta vida reposa a les pells dels nostres cossos que han viscut.
A mi també m'agraden les persones que han viscut. Amb ferides de guerra i senyals de glòria!
M'encanta la fotografia perquè m'ha encantat el dibuix, la línea surt del llagrimal, primer cap a una banda i després cap a l'altre.
I a més ens regales un poema i converteixes una part de la cara a la qual no donem massa importància en un full on es va escribint la história de la nostra vida...
Sempre trobesla punta a les coses.
Publica un comentari a l'entrada