diumenge, 20 de setembre del 2009

[P A N S A]




Les llàgrimes cremen les galtes

i les corroeixen deixant arrugues.

Cada llàgrima una arruga.

Cada arruga un camí profund.

Quanta història viu a les galtes.



Raquel Riba, 2 de Gener de 2009

3 comentaris:

Natxo ha dit...

m'agrada aquesta seqüència de fotos.

doncs sí, quanta vida reposa a les pells dels nostres cossos que han viscut.

Patricia ha dit...

A mi també m'agraden les persones que han viscut. Amb ferides de guerra i senyals de glòria!

Magda ha dit...

M'encanta la fotografia perquè m'ha encantat el dibuix, la línea surt del llagrimal, primer cap a una banda i després cap a l'altre.

I a més ens regales un poema i converteixes una part de la cara a la qual no donem massa importància en un full on es va escribint la história de la nostra vida...

Sempre trobesla punta a les coses.

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons