diumenge, 10 de gener de 2010

Refrany III + Amb una escombra

Avui una combinació de dites populars i els escrits de sempre. La dita d'avui té diferents variants, però totes volen dir el mateix. És d'aquelles coses que a molta gent li encanta fer i que a mi no, però l'utilitzo molt irònicament, tot sovint.


Arrossegar-se per la merda



Amb una escombra
faig una pila
del que queda de mi
i em recullo.
Sóc un grapadet insignificant
barrejat amb molta pols.


Quina desil·lusió:
jo pensava que quedaria
alguna cosa més de mi.

Raquel Riba, 10 de gener de 2010
(foto treta d'internet)

5 comentaris:

Natxo ha dit...

Tot i la duresa del poema, té un toc que fa que depenent de l'estat del lector es pugiu veure com irònic/sarcàstic o simplement divertit.

Sí, hi ha massa gent que li agrada arrossegar-se per la merda; el problema és que molts volen compartir-la.

Magda ha dit...

Bé, Carl Sagan diu alló que estem fets de pols d'estels...

Queda com un sentit més inmortal, no?

Natxo ha dit...

I té (tenia) tota la raó el gran Carl Sagan; no som res més que pols estelar...

La mateixa pols estelar des de fa eons i eons... en nosaltres hi ha infinites històries!

Raquel ha dit...

Exacte!! Teniu tota la raó.

Si en el fons tot no és res més que una graaan sopa d'àtoms... i què són en gran part els àtoms? Res! Buit!

Quines paradoxes, ehh! M'encanta la ciència! :D

Natxo ha dit...

Quantes vegades haurem parlat, i les que ens queden, respecte la pols estelar, els àtoms i el buit de tot...

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons