Avui, llegint Els jugadors de whist de Vicenç Pagès Jordà, després de 177 pàgines, per primera vegada he tingut la necessitat de subratllar.
Ja no fan l'amor ni a les fosques, però l'emoció d'ella encara l'emociona.
I m'ha fet pensar...
Què us passa pel cap?
El present és un regal
Fa 2 mesos
3 comentaris:
M'has fet ben riure, Raquel!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ais, els misteris de la consuetud!
Desitjar et fa desitjable
Publica un comentari a l'entrada