Avui el Natxo, la persona que m'ha ensenyat què és la Vida, fa 32 anys i des d'aquí m'agradaria enviar-li tots els bons sentiments perquè sempre tingui la felicitat recorrent la pell i un somriure d'alegria enganxat al cos.
Gràcies per donar-te'm i fer de la vida, Vida.
Ja saps que sobren les paraules quan es tracta de Nosaltres, perquè el sol fet d'haver creat aquest univers nostre ja ho diu tot. L'amor parla per si sol. ELUFPA
T'estimo t'estim t'estime
En un dia tan especial et vull dedicar la primera part de la cançó "La tarde" de Sindo Garay. La reconeixeràs de seguida.
La luz que en tus ojos arde,
si los abres amanece,
cuando los cierras parece
que va muriendo la tarde.
La penas que me maltratan
son tantas, que se atropellan.
y como de matarme tratan ...
se agolpan unas a otras y por eso no me matan!
son tantas, que se atropellan.
y como de matarme tratan ...
se agolpan unas a otras y por eso no me matan!
1 comentari:
VidaMeva em deixes sense paraules... (i hi ha qui diu que no és gens fàcil!).
Gràcies per donar-nos-nos!
T'estimo.
Gràcies Vida per ensenyar-me a qui vull pertànyer.
Publica un comentari a l'entrada