diumenge, 25 de març de 2012

Les fases de l'abisme

1. El mal de l’abisme

Una altra fiblada m’ha deixat sense respiració.

Quantes vegades més hauré de sentir
que el cos se m’estripa
que el cor explota
i que m’asfixio amb el meu propi verí?
No vull sentir-me paralitzada
ni forastera dels meus propis sentiments
que també són els teus.
No vull sentir-me espia
d’una relació que no va amb mi,
però que maltracta tot el que sóc.
No m’agrada que us mireu.
No vull que us parleu ni us abraceu.
No vull que cap complicitat us envaeixi
i jo m’ho quedi mirant des de mi.
No m’agrada el que sou,
i no sé què sou.
No vull que de tu surtin les paraules
que un dia ens van fer el que som
per fer somriure a un cos nouvingut
maltractat per la seva pròpia inconsciència.
Tu no has de ser especial
per a ningú que no sigui jo
i, en canvi, veig massa espurnes a ulls aliens.
No hi entenc de possessions.
Jo només vull que el temps
no panseixi el que més vull
i que les teves paraules
no traeixin el que som.


2. L’auto-odi de l’abisme

Quan la sang em bull
i veig el pitjor de mi en acció
m’avergonyeixo tant de mi
que no sortiria de la closca en anys.
No em puc permetre admetre
que ara lluito contra uns sentiments
que sempre he rebutjat.
El dolor és doble:
el que sento
i el que sento per sentir el que sento.
Em sé ridícula
quan la còlera s’apodera de mi
i em fa dubtar de tot el que m’envolta.
No vull patir ni fer-me mal.
No vull que les meves neures
ens acabin dividint.
Vull amagar-me del que sento
i no caure mai més
en un moment de debilitat.

3. La superació de l’abisme

Després de desitjar que caiguin avions
em mires amb la mirada més sincera
i jo em pregunto per què el meu cervell
ha d’estar contínuament entre dos mons.
Quan mataria de ràbia i de pena
tot el teu cos apunta cap a mi
i em sento culpable
pels delictes que encara no he comès.
Les teves paraules no deixen espai al dubte
i les abraçades segellen el nostre pacte,
però pensar que no tot ho puc controlar
em fa perdre el meu nord.
No em castiguis pel que sento
perquè m’acabo d’adonar que sóc humana.
Perdona’m.
No em mortifiquis
per aquest nou jo que ara et revelo.
T’asseguro que el meu cos
ja ha estat flagelat pel meu amor propi.
Només demano que miris des d’on jo sóc
i et preguntis si t’agradaria veure el mateix
amb els teus ulls.
Necessito una mica més de paciència
i tota comprensió
per poder sortir d’aquest martiri
sense ferides incurables.
Sé que ho faré.
Ho farem amb confiança
mirant-nos sincerament als ulls.

Raquel Riba i Raja
25 de març de 2012

6 comentaris:

Natxo ha dit...

No hi ha abisme més gran que les nostres pròpies pors, però tot i que mirant l'abisme el podem alimentar si ens nodrim del nostre propi cor prodrem derrotar qualsevol enemic.

Raquel ha dit...

Tens tota la raó, però el que em fa més por no és la por, sinó la realitat.

Natxo ha dit...

És més fàcil vèncer la realitat que no pas les pors, si confiem en nosaltres mateixos.

Natxo ha dit...

No vaig palesar-ho, però és indubtable: a més a més de la profundidad del text, el poema és d'una qualitat molt considerable.

Tal vegada el filòsof tenia raó quan advertia que si miràvem fixament l'abisme aquest també ho fa amb nosaltres; però el que sí és cert, que si les nostres pors són com dracs, podem vèncer-los, si no és que esdevenen princeses...

Raquel ha dit...

Gràcies. Em costa molt treure la merda, però quan ho faig no em paro ni un instant: surt tot a raig fet, directament i amb tota la mala llet que em pugui deixar la feblesa.

Dracs que esdevenen princeses... I a mi que m'agraden més els dracs! Vaja, haurem de trobar una solució! ;P

Esperem vèncer.

Natxo ha dit...

Tu pots LMM!

Hi ha dracs la companyia dels quals ens afavoreix, cerca la seva ajuda.

Certes emocions per poder exorcitzar-les cal que surtin a raig i per poder aprofitar per purificar-nos en les seves aigües cal submergir-se en les nostres pròpies fosses abisals i extreure tota la nostra foscor.

Si ho desitges, venceràs!

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons