dijous, 5 d’abril del 2012

Lletra a Dolors

Sempre van amb mi tres versos (en cursiva) d'aquest poema de Miquel Martí i Pol que penso que expressa tot allò que sentim en algun moment després que algú estimat mori. Sobren els comentaris perquè no hi ha millors paraules per definir aquest estrany estat que se't queda al cos. Impregneu-vos dels mots i sentiu-vos profundament identificats.


Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Miquel Martí i Pol

5 comentaris:

Patricia ha dit...

És d'una profunditat increïble. Preciós.

Lectora corrent ha dit...

És un poema preciós, que sempre recordo quan se'm mor una persona estimada. Fa unes hores hi pensava, quan m'ha arribat la notícia de la mort d'una amiga estimada. M'he dit, sense pronunciar-les aquestes paraules: em costa imaginar-te absent per sempre. I me les deia també fa unes setmanes, en el simposi dedicat a una altra bona amiga, Lynn Margulis.

Raquel ha dit...

Un poema que ens fa dir allò que no podem, perquè no trobem les paraules, quan se'ns mor algú; i que també ens dóna les forces per seguir fent el dia a dia.

Mercè, ara toca impregnar-se de les persones que t'envolten i t'estimen per poder seguir abraçant la vida. Molts ànims.

Natxo ha dit...

Una obra mestra feta poema: diu allò que sentim, i volem sentir, en una circumstància tan difícil com és la mort d'una persona estimada.
Aconsegueix il.luminar una situació patètica amb el poderós raig de l'esperança.
Gràcies!

Mercè Estruç Faig Clic ha dit...

Estimem amb profunditat les seves presències, anyorem en profunditat les seves absències.
Una abraçada

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons