divendres, 18 de maig del 2012

Històries del Liceu

Ahir el Natxo i jo vam tenir la gran sort de poder assistir a l'òpera Adriana Lecouvreur al Liceu (gràcies Edu) i en immillorables localitats: llotja!

Però malauradament no vaig poder gaudir plenament de la nit.

En cap moment va funcionar la meva pantalla de sobretítols i a cada pausa ho vaig anar a dir als treballadors, que em deien "ara aviso al tècnic" o "ara el torno a avisar" i així vam estar fins l'últim acte, quan cansada, em vaig aixecar i li vaig dir a la noia que m'obrís la llotja del costat. La seva resposta va ser: sí, m'acaben de dir que no t'ho poden arreglar. No sé si heu anat mai a veure una òpera, però us asseguro que sense els sobretítols no entens ni un sol diàleg, ni argument, ni res. Si fins i tot llegint-los no vam entendre una part que a l'entreacte vam consultar al llibret. Vaig intentar seguir l'obra amb els sobretítols del Natxo, cosa que em va fer estar incòmoda durant 3 hores.

No pot ser que hi hagi problemes tècnics i encara menys que ni te'ls solucionin ni et donin alternatives, com canviar de lloc, que si no ho dic jo encara estaria esperant que arreglessin la pantalla!
Haurien de tenir un plaB per aquests casos com, per exemple, un llibre electrònic, ara que estan tan de moda.

Aquest matí he enviat una queixa via correu electrònic. De moment no hi ha resposta.

Una altra cosa que em va indignar d'ahir va ser un fet que en tots els anys que fa que vaig al teatre encara no havia viscut i, molt sincerament, em va fer pena. La qüestió és que quan es va acabar l'obra i els personatges van anar sortint a saludar, mitja platea s'aixecava i marxava. Però quina educació és aquesta? Poden tenir molts diners per comprar-se localitats a platea, però no saben què és el respecte ni l'educació. Si no t'ha agradat l'obra i no vols aplaudir t'esperes fins al final per marxar. No sé com ho veureu vosaltres, però jo ho trobo de molt mal gust.

En fi... quina nit més mogudeta! Una experiència més cap al sac!

1 comentari:

Natxo ha dit...

Fou una nit agradolça.

La gran il·lusió de poder veure una òpera a Liceu, i tenir la gran fortuna que fos des d'una llotja de platea, acabà la nit una mica malparada degut tant als problemes tècnics com al defècit d'atenció a l'usuari.

No podem amagar que, de ganes, en teníem moltes de poder gaudir d'una nit d'òpera la Liceu. A la vessant purament escènica, crec que l'estrena amb Adriana Lecouvreur, tot i les seves dificultats pròpies, fou reeixida. Tant és així que continuem amb ganes de poder repetir l'experiència. Malauradament, ens tocà una estrena accidentada, tècnicament parlant.

Respecte a l'actitud del públic, diuen que és sobirà, però, certament, es pot malinterpretar com una manca, greu, de respecte vers totes les persones implicades en la realització de l'obra. Jo no ho faria, bé saps que em veig sencers els títols de crèdit de les pel·lícules; ara, suposo que hi haurà qui ho veurà d'una altra manera, jo, estic d'acord amb tu. Ja ho diu la saviesa popular: "Las costums y'ls diners fan los homes caballers", però en el fons, les aparences no enganyen, per això, de moliner mudaràs i de lladre no t'escaparàs; en definitiva, tenir diners no implica tenir més ni millor educació.

Esperem poder tornar al Liceu, tan aviat com sigui possible, i que aquesta vegada sí, sigui una vetllada absolutament perfecta.

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons