Tornes
i amb tu la ràbia
la sang i la ferida,
els crits, el turment
el desig de mal
els budells i les entranyes.
Tornes
i amb tu el dolor
l'odi, la impotència
el neguit i la ràbia.
Les paraules emmetzinades.
Tornes
i torno a no viure
i a desviure'm per ferir-te
per veure mort als teus ulls.
I sang i més nafres.
Tornes
i voldria veure't sense mans,
sense carícies
ni braços ni somriures.
Tornes
i t'imagino
vegetal, vegetal, vegetal
per calmar-me i riure
i viure i deslliurar-me.
Vegetal. Vegetal. Vegetal
per saltar d'alegria
i no sentir-te la veu
i veure't vegetal, inofensiva
i mort als teus ulls de vegetal, vegetal, vegetal.
Raquel Riba i Raja
14 de maig de 2012
2025, any de...
Fa 2 mesos
2 comentaris:
Wow!
Quina brutalitat de ràbia!
Són perfectament directes i punyents auqests escrits teus catàrtics d'exocització de la ràbia.
És realment com una fulla de navalla tallant lentament les venes i cotemplant com la sang brolla, vessant-se, esdevé cúlmen.
És un text molt bo.
wow
Quina brutalitat de ràbia!
Són perfectament directes i punyents auqests escrits teus catàrtics d'exocització de la ràbia.
És realment com una fulla de navalla tallant lentament les venes i cotemplant com la sang brolla, vessant-se, esdevé cúlmen.
És un text molt bo.
Publica un comentari a l'entrada