Arribaràs.
I amb tu florirà un univers de roselles
que ens impregnarà la pell
i inflarà els pulmons de la nova vida.
Arribaràs, petit i indefens,
amb la puresa cristal·lina de qui encara s'ha de fer.
I sé que ens ompliràs d'un amor desconegut i indescriptible
que ens tallarà la respiració.
El teu primer plor
ens esquerdarà el gebre dels sentits
i seràs la llum dels nostres dies;
l'aigua que ens farà fluir entre les pedres;
el bosc frondós on ens perdrem...
I ara que penso pausadament en tu,
aquest tu que aviat deixarà de ser
una panxa,
una sacsejada
o uns peus clavats al costat;
aquest tu que aviat passarà
d'una il·lusió a la realitat;
ara que et penso mentre et sento per dins
només anhelo veure't créixer lliure i feliç.
Arribaràs
i no sabrem qui ets,
però ja t'estarem estimant.
Raquel Riba i Raja
20 d'abril de 2016
(setmana 32)
1 comentari:
I va arribar.
I amb ell tot va canviar. Res va ser igual, i essent tot diferent, i tot i les dificultats, no canviaria pas res (algunes decisions errònies meves sí).
La vida és molt diferent, però és una vida brollada de l'amor.
Publica un comentari a l'entrada