Blau

 Si et miro al cel dels ulls

em rapten els pensaments obscens i desenfrenats

que m'empenyen a fer miques els meus pilars

i em fan caure a l'abisme dels calfreds

pel contacte de les nostres pells.

I els teus llavis que ja no recordo

i que em recorren sencera

sense culpa ni pena,

em deslliuren del pes de la realitat

i m'exculpen de tots els meus pecats.

Tot és calma i respiració.

Els teus dits quasi ni em toquen,

però els sento lleugers dansant pel meu cos.

Les mans es troben 

i s'entortolliguen

mentre fan camí cap al prohibit.

Deixem que la llengua

ens escrigui a la pell

tot allò que hem de callar:

que no ens esclati la bombolla

d'aquesta fantasia feta realitat.

I ens anem untant la cara

d'amor fugisser

amb la saliva roent 

que ens vessa a l'amagatall

dels secrets més preuats.

Et dic adéu amb el cap

i en aquell instant

visc la vida paral·lela

que mai no serà.

Raquel Riba i Raja

16-21 de setembre de 2020