Barcelona

Sempre he dit que sóc una enamorada de Barcelona. M'encanta perdre'm per la meva ciutat. Les fotos són fetes des d'un helicòpter. Si mai teniu l'oportunitat de volar en helicòpter, feu-ho! És genial. (i ho diu una que té pànic a volar i a les altures)

Barcelona es desperta del somni
vestida amb les seves millors teles.
Llueix fils llargs que l’envolten
i l’abriguen, que l’hivern ja arriba.

Que bonica la imatge
d’aquesta ciutat tan meva
que em pertany tant
com jo pertanyo a ella.

La guarneixen fines capes d’aigua
que li fan d’espill i es mira,
presumida. Qui no ho faria!?
Barcelona avui plora
i els núvols espessos l’abracen
per protegir-la de mals forasters
i donar-li aquesta tonalitat senzilla
que m’atrau i em captiva.

L’estimo tant a la meva Barcelona!
I en dies com avui,
de pluja i fred de tardor,
em fa sortir a passejar
pels carrers amples i sols
alçant el cap al cel
per no deixar-me ni un detall
de la seva bellesa fantàstica.

Com erren els qui no la valoren
i avui es quedaran tancats a casa
maleïnt aquesta tristor –diuen-.
I jo els dic que s’equivoquen:
quin plaer tan gran redescobrir
indrets, avui abandonats, amb aquest estat
de quietud i buidor que tot ho omple.

Aquest to em fa lluir molt més
els colors càlids i lluents
que em formen
de viure en tu.

Raquel Riba, 28 d’Octubre de 2008