Després de 3 dies de temàtica feixuga, avui un escrit molt més lleuger.
Pobre gall.
Cada matí, puntual,
tingui son o no,
s’ha de llevar i entonar.
Pobra gallina.
Cada matí, puntual,
sent la fredor de l’absència del seu gall
i veu com li roben els ous.
Pobres animalons…
Potser demà, ben puntuals,
obren la porteta rovellada
i foten el camp.
Pobre granger:
sense ous ni cants!
Què farà sense els seus animalons?
[En comprarà més
perquè pagant St. Pere canta.]
Raquel Riba, 4 de Març de 2009
4 comentaris:
Molt xula la poesia. I em pregunto si aquesta gallineta no farà acom aquella altra que un bon dia va dir PROU!!
Molt bona pregunta! Crec que a la seva manera ja ha dit prou: ha fotut el camp amb el seu estimat gall i espero que no torni a deixar que cap lladre d'ous l'exploti d'aquesta manera!
Jejeje
M'ha fet gràcia. Qui ha dit que la poesia no pot ésser divertida?
M'has fet recordar el "Gallino"...
Potser alguna nit també dirà PROU de tant cant i marxarà amb un altre, però descobrirà que tots els galls són iguals. O no...
Si el gall és com el "gallino", t'asseguro que diu PROU i es divorcia! jaja
Publica un comentari a l'entrada