M’agrades quan ens mirem
directament als ulls, llarga estona,
sense dir res. Prou que parlen les mirades!
Si et miro bé, al fons dels teus ulls de fantasia
m’hi veig a mi, habitant-te.
Que bonic és viure en tu.
Raquel Riba, 24 d'Octubre de 2008
El present és un regal
Fa 2 mesos
2 comentaris:
les teves paraules em deixen sense ídem...
tractaré de continuar provoncant-te aquestes paraules tota la vida...
m'encantes (en tots els sentits)
M'hi veig en tu, habitant-te...
que bonic Raquel, com descrius un sentniment i a la vegada jugues amb les dimensions del pensament i de l'espai, com diu la Patrícia, gràcies pels teus versos.
Publica un comentari a l'entrada