Aviso que avui el blog és una mica pastelón-empalagós. Sempre val més avisar a temps! :P Però us recomano que el llegiu, almenys el text en si.
Raquel Riba, 19 i 20 de gener de 2009
Amb aquest escrit vaig donar-te les gràcies per uns dies meravellosos al teu costat. Ara, que acabem d'arribar d'uns altres dies màgics, necessito tornar a donar-te les gràcies. Per tot, ja ho saps. Sé que podria haver escrit altres paraules, però els dos sabem què va suposar aquells dies de fred vora la mar. A més, tal i com estic ara sóc incapaç de juntar 4 frases coherentment. Tot arribarà...
Cau el Sol darrere l’horitzó tot fonent els núvols que fan de Tossa una imatge exòtica. En la fosca, les estrelles aixequen la lluna. Arriba la nit i el dia calla deixant pas al món dels somnis. Els carrers resten buits i els fanals encesos. L’escenari ja està llest per començar l’espectacle:
Pel balcó les cues d’estel ens apropen els somnis, i ells, un a un, es van ficant dins del llit, ben apropet nostre, per passejar-se sobre les nostres pells i fer-nos agradables les hores. Dormida sento l’eterna remor de la mar pentinant els somnis: s’han fet nusos de tant somniar-te.
Aquesta nit tot comença i acaba en nosaltres; NOSALTRES és el tot…
Pel balcó les cues d’estel ens apropen els somnis, i ells, un a un, es van ficant dins del llit, ben apropet nostre, per passejar-se sobre les nostres pells i fer-nos agradables les hores. Dormida sento l’eterna remor de la mar pentinant els somnis: s’han fet nusos de tant somniar-te.
Aquesta nit tot comença i acaba en nosaltres; NOSALTRES és el tot…
Raquel Riba, 19 i 20 de gener de 2009
2 comentaris:
Però què bonic!!!
Amor, tens una capacitat ingent per expressar els sentiments i fer-los corporeitzar-se en paraules.
Sols puc dir que ets la meva Vida i que vull gaudir de tot el temps que ens resta en aquest Univers a la teva vora.
Moltes mercès per tot
ELUFPA
i sí, NOSALTRES és el tot...
mua
Publica un comentari a l'entrada