Aquest neguit que tincm’està trinxant per dins.
Em torna més ombra
més fosca, més somorta.
Aquesta mala cosa
m’apreta els budells,
em sacseja l’estómac,
em tiba de les venes.
Vull roig de sang
i el retorn de la pau.
Raquel Riba, 21 de novembre de 2008
3 comentaris:
Hi ha certs neguits no són bons, i el teu text ho demostra.
M'agraden els dos últims versos.
Gran vetllada la d'ahir nit.
Per cert, vei' que la sessió de fotos pel cartell dóna de sí.
Home, la teva paciència s'ha de veure recompensada! jeje
Publica un comentari a l'entrada