Després d'un sopar de retrobaments d'escola ara fa uns anys, l'Anna -una amiga- i jo vam tenir una conversa molt peculiar fruit dels nostres caràcters estranys -divertits, si més no-. Em va agradar tant la nostra imaginació que a l'endemà vaig escriure tota la conversa.
Avís: és una anada d'olla.
Si he decidit penjar-lo avui i no demà és perquè aquesta tarda he pogut parlar amb l'Anna -curta conversa- després de molts mesos sense veure'ns ni parlar. M'ha fet il·lusió i li he demanat permís per fer pública la nostra bogeria. Espero que rigueu tant com ho vam fer nosaltres.
Raquel: bua, jo m'estic clapant...m'estiro!
Anna: va, va, jo també.
(Una vegada estirades i acomodades)
Anna: Raquel, explica'm algu...
Raquel(en su mundo): ...
Anna: Raquel? explica'm algu...
Raquel(que sent un eco de lluny): què? ah! és que estava pendent que ens fessin la foto xDDDD
Anna: xDD
Raquel: va, explica una història.
Anna: hi havia una vegada un porc molt gros i gras. Però no era un porc qualsevol, era un porc VERD!
Raquel: jo conec un porc verd!! :D
Anna: ah sí? :S ...wenu doncs el porc verd fumava mariguana i volia buscar una porca per estar amb ella...però no podia ser una porca qualsevulla, havia de ser una porca verda! i d'aquestes no se'n trobaven a tot arreu. N'hi havia en un país molt llunyà. Així que...Va segueix tu, Raquel..
Raquel: Com que havia de creuar tot l'oceà, perquè les porques verdes i grosses només vivien allà, va haver de fumar mariguana durant una setmana i vinga a fumar i a fumar, perquè havia d'agafar molta energia potencial per poder arribar amb les seves ales fins l'altre país. Després del llarg viatge, quan ja estava aterrant va tenir una gran visió: va veure la seva mitja porca: una porca verda, grossa, guarra, marrana i ionki, que, com ell, no parava de fumar mariguana. Va ser un flechazo, i es va dir: aquesta és LA meva porca!
Hem de dir que la porca era verda perquè tenia una mutació de substitució en el cromosoma 13, que és qui porta tot el tema de la pigmentació, on en comptes d'haver-hi un codó A-A-G, hi havia un C-C-A.
El porc que no s'ho acabava de creure i encara no sabia si allò era real o era degut a la seva gran fumada, va anar volant de pressa cap a la porca, amb tanta mala sort, que portava tanta energia cinètica que li va fotre una hòstia i la pobra porca verda, marrana i ionki va sortir disparada amb sentit contrari degut al xoc elàstic que acabaven de tenir.
El porc hagués preferit tenir un xoc perfectament inelàstic i així poder-se haver quedat enganxat a la porca per sempre més, però no va ser així. Amb el xoc que van tenir es va conservar l'energia cinètica. Però no tota l'energia que portava, que es va transformar en calor i en deformar a la porca. Així que la puta porca ara encara estava més deformada i buturuda a causa del xoc. Així que tot nerviós i preocupat per la seva porca, es va dir: tiu, has d'aconseguir agafar-la abans que caigui en paràbola, perquè seria un xoc mortal i no m'ho perdonaria mai. He de saber el temps que trigarà en arribar a terra i arribar-hi abans. Així que va consultar-ho a un mecànic clàssic i després de descomposar el moviment en els dos components d'aquest(x i y), perquè era un tir parabòlic, van arribar a la conclusió que arribaria a terra al cap de 20 segons.
El porc verd, que encara li quedava energia potencial de la gran fumada que havia fet, va apretar el turbo de les ales i va sortir disparat com un coet cap a la porca verda i marrana.
Hem de dir que, mentre el porc es preocupava per arribar a temps a la porca, la guarra, no parava de fotre crits i gemecs de porca a punt d'entrar a l'escorxador(hryusdbueyt).
El porc verd, per fi va arribar a ella i aquesta vegada van tenir un xoc perfectament inelàstic que va fer que les seves masses es convertissin en una de sola i va tenir lloc una reacció nuclear de fusió, on es va desprendre tanta energia que van fer sortir estels i planetes i llamps i trons...
Anna: ...i es va crear l'univers.
Raquel: i van ser feliços i van menjar anissos!
Anna: Raquel...què t'has fumat? xDDD
Raquel: (seguia pensant en la porca verda guarra i marrana)
Anna(ja incorporada): tia, som unes putes frikis! xDDDD
Raquel: xDDD els frikis som els millors....
(...)
Raquel: Anna, saps què?
Anna: què?
Raquel: hi havia una vegada una formiga...xDDDDDDDDDD
El present és un regal
Fa 9 mesos
2 comentaris:
Recorde que quan me l'explicares vai' riure molt, com quan ho llegí en el teu flog.
És una paranoia molt divertida.
Quan aconseguirem d'altres?
Quan torni la ficus i ens poguem retrobar...
Publica un comentari a l'entrada