Segueixo recopilant escrits. Ahir em vaig trobar amb la meva primera cançó! xD Al llarg dels anys ha patit grans transformacions musicals, fins al punt que ja no es canta, es parla! (és que jo no sóc ni guitarrista ni cantant, però vaig patir de cumbisme a l'adolescència) Mireu si sóc bona que us la deixo escoltar i tot! :P
Fosca nit de sentiments…
I potser sabré demà
el perquè de tot.
Mentrestant aguantaré
tirant camins deserts.
Ombres soles, distant…
núvols grisos que volen vent.
Dins d’una boira, confusa,
em trobo perdent.
La llum em cega els ulls
però no puc tocar-la.
Demà tornaré a trobar-la.
Espero que no sigui massa tard.
Raquel Riba, estiu 2003
El present és un regal
Fa 1 mes
4 comentaris:
Ets una artista total, amor...
una geni.
Ara és quan em toca dir que se't nota molt que tens sang andalusa... ;)
gràcies!!!
Quin regal de Nadal, Raquel!!!
Gràcies!
M'ha agradat molt
"Ombres soles, distant…
núvols grisos que volen vent.
Dins d’una boira, confusa,
em trobo perdent."
Serà perquè jo també tendeixo molt a la confusió. ;P
Publica un comentari a l'entrada