dimarts, 29 de desembre del 2009

País de pell


Em passaria hores passejant-me
per les teves contrades,
posant límits al teu cos infinit,
vorejant tots els revolts salvatges
que s’amaguen sota l’espès pit.
Fotografiaria el paisatge
de tardor,
d’hivern,
d’estiu
i les primeres flors a la primavera.
Gaudiria de les muntanyes
i dels rius amagats entre els plecs
que et fa la pell en estat tranquil.
Cantaria tot caminant
cantarelles populars
i m’arrelaria a la meva terra
per alimentar-me d’ella.
Gaudiria i gaudeixo
de la suavitat del meu país
ferm, viu i fresc.


Raquel Riba, 29 de Desembre de 2009

8 comentaris:

Natxo ha dit...

Tens la meravellosa capacitat de convertir qualsevulla cosa en un món màgic.

Gràcies per les teves paraules.

Ja saps quin és el meu país, oi?

Raquel ha dit...

Sí.

Gràcies. :)

Magda ha dit...

Raquel, al migdia he començat a llegir "Las mujeres perfectas" (Steford wifes)de Ira Levin i l'he acabat fa una estona, no l'he pogut deixar, ha estat una lectura afamada. Després de llegir-lo, posant-lo en els anys 70 quan es va escriure, penses en el que ha estat -i segueix- de difícil l'alliberament de la dona en tots els aspectes...

i llavors m'alegro molt de llegir un dels teus poemes que parlen d'amor i sexe i plaer i carícies, i que ho fas d'aquesta manera oberta i fresca...

Un dia molt intens, literàriament parlant :)

Natxo ha dit...

Com a home m'afecten i m'avergonyeixen com a ésser humà les atrocitats i atemptats que encara avui dia es perpetren quotidianament a tot arreu devers les dones.

Afortunadament les dones cada dia recupereu una mica més d'allò que simplement us pertoca com a éssers humans.

Esperem que el sol brilli cada vegada més i millor per totes i tots.

Raquel ha dit...

Magda, buscaré aquest llibre que pot ser molt interessant.

M'alegro que hagis tingut un dia intens que t'ha permès reflexionar sobre un tema tan complex com és l'alliberament de la dona. Jo espero tenir temps ben aviat per poder gaudir les hores llegint.

Personalment, no és que escrigui aquestes coses premeditadament com a protesta o reivindicació, sinó que em surten soles; és el que sento. I m'encanta poder reivindicar tan naturalment la meva lluita personal.

Magda ha dit...

Raquel,

Així ho entenc, que tu fas el teu cant personal i l'eleves perquè tots el puguem sentir però que no és contestari o reivindicatiu sino -i aquí li veig tot el seu valor- vital i espontani.

Per cert, el llibre està a la biblioteca Vapor Vell en versió en castellà.

Natxo,

Penso que homes i dones encara ens falta per alliberar, les dones tenim moltes mancances socials -encara es valora una dona per com te de neta la casa- però els homes tenen també les seves i grans pressions socials.

Una forta abraçada a tots dos.

Natxo ha dit...

Encara existeixen masses pressions i pressons socials envers les que cal lluitar tots plegats.

Així que "tots plegats a galopar!"

Tot allò vital i espontani sorgit des de l'interior d'una persona pot esdevenir pel sol fet d'ésser això l'acte més contestari i revolucionari.

Patricia ha dit...

Una exploració geogràfica molt estimulant!!

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons