Potser perquè sóc una persona contenta ja fa anys que començo i acabo els anys rient. No ho puc evitar. No és que m'ho proposi i així que sonen les campanades em provoqui el riure, no. El fet és que veure la família davant la tele amb el bol de raïm a les mans i tan concentrats, i el gos acabant-se el raïm en 3 segons (sí, a casa meva el Pug menja el raïm i els Reis Mags d'Orient li porten sempre regalets) em fa riure molt. És una escena molt còmica. Potser també per això no acostumo mai a acabar-me les olives a temps (entre els 7 i 9 anys vaig decidir que no m'agrada el raïm), no fos cas que m'ennuegués!
Amb tot això vull dir que espero acabar el 2009 i començar el 2010 amb una gran rialla. I també desitjo que ho feu vosaltres.
Bon any nou a tots i a totes! :)
4 comentaris:
Mercès igualment.
Ets un cas amormeu.
Això del raïm dona moltes anècdotes, jo una vegada de tant riure em va saltar un de la boca (soposo que el cava ja havia fet de les seves) i va quedar enganxat a la pantalla de la tele. Ni cal dir que de tant riure, ningú aquell any se'l va acabar.
Una abraçada!
Crec que qui més qui menys, ha tingut alguna experiència "particular" amb el raïm; o l'ha viscut.
Magda, m'has fet riure molt! jaja
Publica un comentari a l'entrada